Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dv., 10/26/2018

Benvolguts diocesans:

Els primers dies de novembre celebrem els cristians dos esdeveniments que ens mouen a reflexió segurament per les connotacions populars que els acompanyen. La Festa de Tots Sants i la commemoració dels fidels difunts. Estan situades al calendari cristià des de fa molts segles i són celebrades amb fervor per la comunitat creient. Últimament s’han incorporat manifestacions d’altres latituds que sembla que pugnin amb la nostra pròpia tradició.

Vagi per davant un primer consell per a tots els cristians. No abandoneu mai el costum de mostrar l’alegria de la santedat de tants germans nostres que, de forma anònima, van viure a la perfecció el camí iniciat per Jesucrist, estan en el cel i des d’allà intercedeixen per tots nosaltres. No oblideu tampoc l’oració per tots els que han mort, familiars, amics i coneguts perquè el Senyor els pugui rebre en la glòria. L’oració, unida al record i a l’estima que els professem, és molt intensa, ja que la seva vida resta en la nostra ment i en el nostre cor.

Són dos dies que no han d’entrar en confusió per als cristians perquè la motivació religiosa de cada una d’ells és distinta. Per una part l’alegria de la santedat i per l’altra la tristesa vinculada a l’esperança. No són incompatibles ambdós sentiments si els vivim como Jesucrist ens els ha presentat en els evangelis. Recordeu l’escena a la casa de Llàtzer, la proclamació i el contingut de les Benaurances, l’adéu als Apòstols abans de la seva Ascensió.

Per al primer dia us proposo les paraules del papa Francesc en la seva Exhortació Gaudete et Exsultate publicada el passat mes de març. Ens convida a reconèixer que tenim un núvol molt gran de testimonis que ens encoratgen i estimulen a seguir caminant cap a la meta entre els que pot estar la nostra pròpia mare, una padrina o altres persones properes. El papa actual fa referència a una frase de Benet XVI: “La multitud dels sants de Déu em protegeix, em sosté i em condueix” i continuava: “M’agrada veure la santedat en el poble de Déu pacient” citant exemples concrets de la vida ordinària. Seguint la tradició de l’Església el papa insisteix en fer una crida a la santedat a cadascun de nosaltres, “cadascú pel seu camí” sense obsessionar-nos per copiar la santedat d’altres encara que puguin ser estímul i motivació suficient per a nosaltres. Tots estem cridats a ser sants vivint amb amor i oferint el propi testimoni en les ocupacions de cada dia. Són pàgines boniques, profitoses i profundes.

Per al segon dia us recordo una escena que sant Agustí explica en el seu famós llibre de les Confessions quan semblava que s’acostava la mort de la seva mare, santa Mònica. Conversaven els dos a les rodalies de Roma recordant el passat i, després d’una breu reflexió, ella li va dir: “Fill meu, pel que fa a mi, ja no hi ha res que m’adeliti en aquesta vida… desitjava de veure’t cristià catòlic, abans de morir… Amb escreix m’ho ha concedit el meu Déu… Què faig doncs aquí?”. En aquests moments finals de la seva vida l’altre fill desitjava portar-la a la seva pàtria al nord d’Àfrica i ella li va dir: “Enterreu aquest cos on vulgueu: no us amoïneu gens per tenir-ne cura; sols us demano una cosa, que us recordeu de mi, on sigui que sigueu, davant l’altar del Senyor”.

Es un bon consell el que ens dóna aquesta piadosa i beneïda dona. Ens ajuda en aquests moments quan acudim al cementiri i recordem als nostres difunts i ens acompanya durant la resta de l’any en les nostres oracions diàries per ells.

Amb la meva benedicció i afecte.                              

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.