Després de la manifestació del Senyor als més pobres durant la nit de Nadal, en la persona dels pastors, avui l'Església celebra la manifestació (en grec “epifania”) de Jesús als pagans, en la persona d’uns personatges (mig savis, mig astròlegs) vinguts de regions llunyanes a la recerca del Rei dels jueus. D’ells parla l’evangeli de Mateu i la tradició popular ha conservat entre les figures del pessebre aquests homes en camí, buscant amb perseverança i seguint els senyals de Déu en el camí de la vida.
Meditant aquest text, les primeres comunitats cristianes eren conscients de rellegir la història del món del seu temps: uns pagans (gentils, estrangers, no jueus) que han descobert en Jesús la llum definitiva, i uns jueus dramàticament posats en qüestió per aquest home que trastoca totes les seves conviccions, sense que arribin a descobrir que en ell es compleixen totes les seves esperances. Herodes i els seus ho sabien, estaven documentats, i de fet varen assenyalar la ruta exacta als Mags, però sense creure-hi. Fa pensar veure el contrast que hi ha entre l'alegria d'uns quan entren en la casa i ofereixen els seus tresors, és a dir allò de més preuat per a ells, i la por dels altres, que es converteix en violència i assassinat dolorós.
Després de dos mil·lennis de cristianisme, ens caldria de debò aquesta actitud responsable dels Mags, persones sempre en camí. Per arribar a la fe cal voler fer-se les grans preguntes sobre el sentit de la vida i buscar la resposta amb set de veritat i de salvació. Una recerca que va sempre acompanyada del necessari discerniment a la llum de la raó i a l’escolta de la Paraula de Déu, de la capacitat de llegir els signes i de la humilitat de deixar-se ajudar. Malauradament, avui són molts els que no volen buscar o s’han cansat de fer-ho i prefereixen anar tirant en la indiferència o en un agnosticisme més o menys respectuós amb els creients. I també cal reconèixer que els cristians no sempre som referents atractius i testimonis d’una fe professada, celebrada i viscuda en profunditat.
D’altra part, no oblidem que aquells personatges vinguts de l’Orient molt llunyà, en arribar i postrar-se en adoració, no és que hagin trobat res d’extraordinari a primera vista: una casa, un nadó, una mare. Allò extraordinari ha estat el camí que han fet guiats per uns senyals que han hagut d’interpretar valent-se de la sensibilitat de la pròpia cultura i de la pròpia tradició religiosa. El camí dels Mags és tipus i figura de les etapes que cada poble i cada persona ha de recórrer en tot temps per tal d’arribar a trobar el Senyor. I, com ells, abans del goig de la trobada amb Jesucrist, abans de reconèixer-lo com a referent definitiu i posar als seus peus la decisió de viure el seu seguiment formant part de la seva comunitat, és necessari buscar, preguntar, escoltar, reflexionar, pregar... i seguir els signes de Déu que hi ha al nostre voltant. A més de do de Déu, la fe és responsabilitat personal.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida