Catalunya segueix essent zona d'immigració, malgrat els canvis haguts, i la consciència cristiana, a més de no permetre’ns «mirar cap a un altre costat», reclama de nosaltres ajudar a superar recels i prejudicis que s'oposen al manament bíblic d'acollir amb respecte i solidaritat a l'estranger necessitat (Dt 24, 14-22) i on l'immigrant és associat a l'orfe i a la vídua, paradigma de la pobresa i de la falta de refugi. Jahvé urgeix al seu poble fins i tot l'amor a l'immigrant (Lv 19, 33). I en l'Evangeli del judici final (Mt 25, 31-46) el mateix Jesús gloriós s'identifica, entre d’altres, amb els forasters (immigrants), i emet un judici definitiu segons la conducta que s'hagi tingut envers aquests grups de persones.
Aquest any, el Missatge papal per a la Jornada Mundial de l'Emigrant i del Refugiat és peremptori: “L'Església sense fronteres, mare de tots, estén pel món la cultura de l'acolliment i de la solidaritat, segons la qual ningú no pot ser considerat inútil, fora de lloc o rebutjable. La comunitat cristiana, si viu realment la seva maternitat, alimenta, orienta i indica el camí, acompanya amb paciència, es fa propera amb l'oració i amb les obres de misericòrdia.”
Gràcies a Déu, la consciència social davant els immigrants està viva i són moltes les persones i grups que els brinden ajuda i un tracte digne i humà, però encara trobem massa gent que els mira com a estranys i a qui els seus problemes els afecten només perifèricament o els consideren perillosos. També, en l'aspecte legislatiu, tot i que és una necessitat regular els fluxos migratoris, caldrà fer-ho tenint clar la dignitat i els drets de les persones. Ja deia Benet XVI que les migracions interpel·len a tots «pels problemes socials, econòmics, polítics, culturals i religiosos que suscita, i pels dramàtics desafiaments que planteja a les comunitats nacionals i a la comunitat internacional» (cf. Caritas in veritate 62).
Aquí se situa la vocació de l'Església, cridada a superar les fronteres i a afavorir l'única cultura capaç de construir un món més just i fratern, la “cultura de la trobada”. El Papa Francesc ens demana intensificar els esforços dirigits a crear les condicions adequades per garantir una progressiva disminució de les raons que porten a pobles sencers a deixar la seva pàtria. I també, junt a la solidaritat amb els emigrants i els refugiats, crida a afegir la voluntat i la creativitat necessàries per desenvolupar mundialment un ordre econòmic-financer més just i equitatiu, juntament amb un major compromís per la pau, condició indispensable per a un autèntic progrés.
Jesús ressuscitat va confiar als seus deixebles la missió de ser els seus testimonis i de proclamar l'Evangeli de l'alegria i de la misericòrdia. I la misericòrdia consisteix en deixar-nos afectar per la misèria o la necessitat dels altres, identificar-nos amb els seus problemes i amb el seu sofriment. I també demana mobilitzar-nos davant la indigència dels exclosos, ajudant-los, reclamant els seus drets i dedicant-los el nostre temps.
Rebeu la salutació de vostre germà bisbe,
+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida