Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 03/29/2015
Fitxer audio: 

Ens apropem a la Pasqua, un temps propici per a la reflexió i la meditació tenint en compte esdeveniments previs a la crucifixió i posterior resurrecció de Jesús. L'evangeli explica el contrast religiós creixent entre Jesús i un grup influent de jueus (fariseus, doctors de la llei, escribes) sobre l'observança del dissabte, sobre l'actitud envers els pecadores i els publicans, sobre allò pur i l'impur. No podem oblidar el paper que va exercir aquesta confrontació a l'últim moment. Si les autoritats jueves van decidir denunciar Jesús davant Pilat no va ser només per por a una intervenció armada dels romans.

Però en fixar-nos en cada gest, cada moviment, cada paraula dels últims dies i hores de la vida de Jesús, apareix alguna cosa que sorprèn: el silenci de Jesús. L'evangeli de Mateu (27,12-14) diu: “Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables. Aleshores Pilat li diu: No sents quants testimonis presenten contra tu? Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès”. És el silenci d'algú que tria callar tenint tota la raó i tota l'autoritat per a jutjar a aquells que l’acusen. No és el silenci de la passivitat i la impotència del que no sap què dir, sinó d'algú que coneix i confia en el Jutge Suprem a qui encomana la seva causa. És el silenci de l'innocent.

Jesús dóna exemple de calma, dignitat i total llibertat, en total coherència amb allò que havia predicat, especialment en les Benaurances. No assumeix l’actitud de l'estoic que menysprea el dolor propi. Al contrari, la seva reacció davant el sofriment i la crueltat és molt humana: tremola i sua sang en Getsemaní, desitjaria que s'allunyés d'ell el calze, cerca recolzament en els seus deixebles, crida la seva desolació en la creu. Però no ho fa amb paraules d'imprecació, sinó amb el Salm 22 que és una sentida invocació al Pare: «Déu meu, Déu meu, per què m'has abandonat?». Com dirà la primera Carta de Pere (2,23): “Quan l’insultaven, no tornava l’insult; quan el turmentaven, no responia amb amenaces”. Calla davant Caifàs, calla davant Pilat, que s'irrita pel seu silenci, calla davant Herodes que esperava veure-li fer un miracle (Cf. Lc 23, 8).

Cal contemplar a fons quest tret de grandesa: el silenci de Jesús. No calla per prejudicis o per protesta. Quan la veritat està en joc no deixa sense resposta cap de les preguntes que li fan, però també en aquest cas ho fa amb paraules breus i sense ira. El silenci de Jesús en la Passió és la clau per comprendre el silenci de Déu. Quan el soroll de les paraules es fa massa estrident, l'única manera de dir alguna cosa és callant. El silenci de Jesús de fet inquieta, irrita, treu a la llum la falta de veritat de les pròpies paraules, com quan callava davant els acusadors de l'adultera.

El silenci de Jesús, una actitud que ens pot motivar a viure la Setmana Santa, reflexionant sobre aquest aspecte de Jesús en la seva Passió i a obrir-nos a l’admiració i a l'acció de gràcies commoguts davant la grandesa del seu amor.

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Piris Frígola, Bisbe de Lleida