En celebrar el DIA DEL SEMINARI, recordo alguns joves que m’han dit sentir-se atrets al sacerdoci ministerial. Hi ha qui ha decidit donar el pas i d’altres que no s’han atrevit a dir ni sí ni no: diuen que no ho descarten. Això pot semblar senyal de prudència però, de fet, és reflex de la indecisió i inseguretat que acompanya a tantes persones. La nostra és una cultura que ens fa fugir de compromisos, sobretot si són de per vida.
Una de les respostes més curioses que he trobat ha estat aquella de “jo tinc altres projectes”. Algú pot qualificar-ho com una demostració de llibertat però manifesta un plantejament equivocat perquè, en tema de vocacions d’especial consagració, allò que compta és “quin projecte pot tenir Déu sobre mi” i no tant el meu possible projecte. Tu i jo som subjectes lliures per a decidir sí o no, però sempre com una resposta gratuïta a la crida que Déu posa davant la nostra consciència, valent-se de diferents circumstàncies.
El Papa Francesc ho explicava així el proppassat juliol: “es tracta d’escoltar Jesús que ens diu, no necessàriament amb paraules, ‘Tu ets important per a mi, et vull, compto amb tu’. Comprendre això és el secret de la nostra alegria. Convertir-se en capellà no és abans de res una elecció nostra. No em fio del jove que diu: He triat aquest camí. No m'agrada això! Més bé és la resposta a una crida i a una crida d'amor. Sento alguna cosa dins que m'inquieta, i jo responc SÍ. El Senyor ens fa sentir aquest amor a través de nombrosos signes que podem llegir en la nostra vida, a través de nombroses persones que posa en el nostre camí. Es tracta de no tancar-se, sinó d’obrir-se i lliurar-se a testimoniar el seu Evangeli en el servei a l'Església”.
Naturalment també cal una formació acurada i per això són els anys de Seminari. Cal una formació equilibrada: humana, espiritual, intel·lectual i pastoral o apostòlica. És aquesta última la que demana que la formació es realitzi amb una certa experiència de vida comunitària. El Papa arriba a dir: és millor el pitjor seminari que cap seminari.
I a l'Evangeli trobem també una recomanació de Jesús a tenir en compte: "La collita és abundant, però els segadors són pocs. Pregueu, doncs, a l'amo dels sembrats que hi enviï més segadors” (Lc 10,2). Aquests segadors no són triats mitjançant “càstings”, campanyes publicitàries o maratons de generositat. És Déu qui tria i envia en missió. Per això és important la pregària vocacional en les nostres comunitats i la vida de pregària d’aquell que se sent cridat al sacerdoci ministerial. El camp a conrear és del Senyor, no és nostre, i això demana relació constant amb Ell per assegurar la fidelitat al “seu” projecte.
Demanem que aquells que senten la crida tinguin el coratge necessari per a dir SÍ, com Maria de Nazaret, i prenguin les decisions definitives amb llibertat i sense por. El Senyor coneix prou bé les nostres limitacions i també la nostra generositat. Deixem-lo fer i Ell actuarà.
Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,
+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida