Tipus
Ajudant a viure (Bisbe Joan)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 11/24/2013
Fitxer audio: 

Diumenge vinent iniciarem un nou any litúrgic i torna a cobrar actualitat aquell text de la Novo Millenio Inneute (n.16): “els homes del nostre temps demanen als creients d'avui no sols parlar de Crist, sinó d'alguna manera fer-lo veure”. Avui i sempre, la pregunta de Jesús segueix ressonant i esperant respostes precises: Uns diuen una cosa, altres diuen una altra, però "vosaltres, qui dieu que sóc jo?" (Mt 16,13ss).

Comencem a mirar cap al Nadal (inici del misteri del "Déu-amb-nosaltres”). Proclamarem una altra vegada la Bona Notícia de l'Encarnació: “El qui és la Paraula s'ha fet home i ha habitat entre nosaltres, i hem contemplat la seva glòria...”(Jo 1,14). En el Credo diem: "Per obra de l'Esperit Sant, es va encarnar de Maria, la Verge, i es va fer home". Diem que Jesús és Déu vivint la nostra vida humana, Déu compartint la nostra fragilitat. Aquest esdeveniment ens afecta plenament, per a nosaltres és el més decisiu de la història. Però, ¿serem cada dia més conscients del que diem, d’allò que implica i de la interpel·lació que suposa?

Aquest temps litúrgic ens crida a situar-nos una vegada més entre la primera manifestació del Crist (fa més de dos mil anys) i la segona i definitiva. No es tracta tant de temps o moments... sinó més bé de plantejar la nostra vida tenint present aquesta “tornada” del Senyor que esperem. Sense oblidar que la condició de cristians no només està determinada per l’espera sinó per la consciència de viure constantment a la presència del Senyor. No es tracta de mantenir una conducta excepcional en vistes a un moment excepcional i únic. Als cristians se’ns demana viure sempre el present com un permanent “Dia del Senyor”.

De vegades, una actitud orientada al futur especulant sobre com podrà ser, ha dut a desvalorar el present. Per això ens cal una reflexió constant sobre el compromís del creient en la història i sobre la necessitat de viure amb consciència que el Dia del Senyor ja ha arribat. La vida cristiana no ha d’estar determinada per allò que pot succeir sinó pel que ja ha passat (la humanitat ha estat ja redimida).

La vida que hem rebut com un gran do no és pura casualitat. El sentit de la nostra vida és que venim de Déu i hem de tornar a Ell i que hem rebut dons i capacitats suficients per a la construcció del Regne... que ja comença a la terra, tot i que troba la seva plena realització en l’eternitat. Però és en el temps on hem de preparar l’eternitat.

Jesús ens ensenya amb la seva manera de viure que és "Déu-amb-nosaltres" i ens crida a situar-nos en la vida de manera semblant, reproduint–actualitzant aquesta comunió eficaç i transformadora que el Pare Déu ha establert amb nosaltres en Ell, o sigui, construint la convivència humana sobre el fonament d’aquell amor (misericòrdia) que reacciona davant la misèria de les persones i ens porta a socórrer, a col·laborar, a solucionar coses. 

Rebeu la salutació del vostre germà bisbe,

+ Joan Pirirs Frígola, Bisbe de Lleida