Un grup de pelegrins procedents de la Parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, han caminat fins al Monestir de Montserrat del 18 al 24 de juliol. Des de la parròquia també van organitzar una sortida-peregrinació en autobús el mateix diumenge, en què es van ajuntar els camins dels dos grups de pelegrins. Des del Monestir de Montserrat van compartir la missa al cambril de la Verge, l'adoració a la Mare de Déu i, en acabar, un bon apat tots plegats.

Aquest camí, interior i exterior, fet en etapes, igual que la vida mateixa, segur que donarà molt de fruit als peregrins i a la comunitat en general, d'interioritat i servei. Caminar, encara que enguany hagi sigut sota un sol aclaparador, i compartir estones de silenci, àpats, pregàries i ofrenes, rialles i patiment durant una setmana ha donat i donarà, molts fruits. Caminar cap a la seu espiritual de Catalunya, bressol de la nostra patrona, Santa Maria de Montserrat, ens ha de dur a aprofundir en el coneixement del seu Fill. Fer-ho, endinsats en la natura, sentint els olors i veient els colors dels camps conreats i dels boscos i pastures, ha estat un plaer integral, amb l'objectiu últim de donar un sentit prou profund i espiritual a les nostres passes. Descobrir aquells racons foscos o encara no resolts en la nostra vida, en pot ser un altre. Aprendre a relacionar-nos o fer-ho una mica més intensament amb aquell Pare, que tant ens estima, pot ser també una fita, igual que posar a prova la resistència física en les etapes una mica més llargues.

Però caminar, encara que hagi estat sota un sol aclaparador, creuant Catalunya (Segrià, Pla d'Urgell, Urgell, Segarra i Anoia) no hauria estat possible sense l'ajut i l'acolliment dels hospitalers. És un sentiment profunt d'agraïment de tots els pelegrins cap al Josep, el Ramon i el Francesc, de Palau d'Anglesola; l'Anna Maria, la Paquita i l'Agnès de Verdú; la Teresa, el Marlon i l'Ahmed, de Cervera; la Teresa i la Mercè de Sant Guim de Freixenet; l'Enric de Jorba i el Jordi i la Mireia, de Montserrat.

Demanàvem a la comunitat, quan vam marxar, que ens encomanéssiu a la mare de Déu i nosaltres oferíem també pregar per tota la comunitat parroquial i diocesana, seguint el mandat de Jesús de pregar i estimar-nos mútuament. Segur, que amb la mà de Déu, tot plegat donarà fruit i ho farà abundosament.