Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dg., 07/10/2016

Reprenem el nostre comentari sobre les obres de misericòrdia que ens proposa des de sempre l'Església a tots els cristians i en les quals el papa Francesc ens insisteix precisament en aquest Any Jubilar. L'última reflexió sobre aquesta sèrie es va publicar el passat dia 24 d'abril
Parlem avui de la sisena obra corporal: REDIMIR ALS CAPTIUS.  Aquesta obra ens evoca la realitat de les presons, a les persones privades de llibertat, als jutges que apliquen les lleis a aquells  que les  incompleixen...  La gamma de situacions viscuda per l'ésser humà és molt diversa. Hi ha qui ha estat empresonat per haver caigut en les urpes de la delinqüència o qui  ha estat segrestat per no haver renunciat a la seva fe o a les seves conviccions. Però la falta de llibertat és empre una tragèdia per tot ésser humà. En tots els casos hi ha un cor que pateix i és digne de ser atès. Aquesta assistència és una exigència per a tots els cristians, que es fonamenta en els textos de la Sagrada Escriptura i, sobretot, en les paraules i els gestos de Jesucrist.
Recordeu algunes frases: "Treu la meva vida de la presó" (Salm 142), "... que vaig imposar als vostres avantpassats quan els vaig treure d'Egipte" (Jr 11,4) o tota la història de l'alliberament del poble d'Israel, narrada en el llibre de l'Èxode. És Crist qui ha portat la llibertat com ens ho diuen diversos textos de les cartes de sant Pau tractant d'explicar la finalitat de la seva vinguda "... m'ha enviat a evangelitzar els pobres, a proclamar als captius la llibertat" (Lc 4, 11). Un alliberament del sofriment, del pecat i de la mort amb gestos de tendresa i de misericòrdia.
Us convido a conèixer realitats que ajudaran a practicar aquesta obra de misericòrdia: la pastoral penitenciària, amb voluntaris que s'acosten i acompanyen els presos a la presó; l'Ordre de la Mercè (a la nostra ciutat els mercedaris regenten una parròquia) creada fa més de 700 anys per a la redempció de captius. Hi ha altres grups amb atenció preferent als presos. Participeu en aquesta noble missió que pot aconseguir crear espais de felicitat a aquests germans nostres.
Una altra obra espiritual, PATIR AMB PACIÈNCIA ELS DEFECTES DEL PROÏSME, mereix també la nostra atenció.
En l'enunciat apareixen dues paraules, patir i paciència, que resulten incòmodes per aplicar-les a la vida pròpia i aliena. A vegades incomprensibles per al nostre món actual, molt donat a amagar tot el que suposi patir o a rebutjar les seves conseqüències. La paciència és definida en el diccionari com una disposició adquirida que té a veure amb la capacitat de patir i tolerar desgràcies i adversitats, sense queixar-se ni rebel•lar-se. En el nostre cas no recorrem a la filosofia per explicar aquest hàbit adquirit i l'acceptació del patir, sinó a la Sagrada Escriptura.
A l'Antic Testament es descriu Déu com el pacient; també a través de la seva manera de relacionar-se amb els homes, de manera particular amb els qui trenquen la seva Aliança; amb els pecadors (Is 48,9; Us 11,8). En el Nou Testament, els cristians som convidats a mostrar un caràcter semblant sent imitadors de la paciència de Déu (Mt 18,26.29; 1Co 13,4; Ga 5,22; Ef 4,2), sabent que no suposa estrictament passivitat ni tampoc neix de les pròpies capacitats humanes. La seva font és sempre l'Amor, i és un do que s'alimenta i desenvolupa amb l'esperança.

+Salvador Giménez Valls, bisbe de Lleida