El Congrés de Laics 2020 “Poble de Déu en Sortida” va concloure el diumenge 16 de febrer.
Luis Manuel Romero, director de la Comissió Episcopal d'Apostolat Seglar, va ser l'encarregat de fer la presentació del llibre Magisteri de l'Església sobre apostolat seglar. Del Vaticà II fins als nostres dies, un document que recull tots els textos des del Concili Vaticà II fins als nostres dies. Està editat per l'editorial de la CEE. “La presentació es fa en aquest moment perquè del que tracta és del magisteri ric del que posseïm fins ara”, va afirmar Romero, qui també va dir que “l'elaboració d'aquest llibre em sembla una intuïció magnífica”.
“El llibre que presentem no sols mostra tots aquests textos sinó que s'acompanya d'una guia de lectura. Servirà per a ampliar el diàleg que obre el Congrés”, va assegurar. També va revelar que l'antologia d'aquests textos del magisteri està acompanyada d'una presentació del president de la Comissió Episcopal d'Apostolat Seglar i d'un epíleg del president de la CEE, Ricardo Blázquez, qui proposa impulsar la pastoral.
“Aquest llibre va enriquir el que estem vivint en aquest Congrés”, va assegurar Romero qui va afegir que per a ell “ha estat un any i mig molt esgotador, però molt feliç”. “El Congrés està sent un exercici de manifestació del que la nostra Església ha estat i és. Tot això l'estem fent mirant cap al futur. Volem continuar construint la història d'una Església que aspira a ser sinodal. És una església dominada per l'Esperit Sant”, va dir Romero. Sobre la ponència final, va comentar que “ens situarà en clau de futur, cap a on anem”. Finalment, va donar les gràcies a tots els que han fet possible aquesta reunió de laics. “Aquest Congrés s'ha fet possible gràcies a vosaltres, gràcies als bisbes, sacerdots, vides consagrades i especialment, als laics. Que Déu us premiï aquest esforç desinteressat”. “Com a sacerdot mai havia viscut una experiència com aquesta”, va reconèixer.
“En entrar en aquest pavelló hem pogut anar cap a una renovada pentecosta. No és un eslògan, és la nostra meta, el nostre objectiu, aquí està el nostre futur. La nova evangelització o es fa amb els laics o no es farà. Gairebé 30 anys després ens trobem aquí. ‘Una renovada pentecosta o es fa amb els laics o no es fa’. Moltes gràcies”, va concloure la seva intervenció Luis Manuel Romero.
Ponència final
Després de la presentació del llibre, a les 10.00 hores va donar principi la ponència final. Un text que va ser acabat al llarg de la passada nit, a partir del treball dels congressistes del dissabte. Els comunicadors van ser Mons. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona i Ana Medina, periodista de TRECE TV.
La ponència final va tenir un doble objectiu: d'una banda, presentar les aportacions que, en un exercici de discerniment, els Grups de Reflexió van formular després del recorregut dels quatre itineraris que van constituir l'eix central del Congrés i per un altre, oferir un escenari de futur immediat que permeti aprofundir en les prioritats que, en un exercici de sinodalidad, es van poder identificar durant aquest procés.
La ponència va començar amb un breu recorregut pel poble de Déu. Es va explicar que l'Església neix del misteri de Déu i camina en la història com a poble: “aquest poble estava format per homes i dones, cristians que venien del judaisme i cristians que venien del paganisme, apòstols i mestres, profetes i diaques, pastors i fidels. És un poble en sortida per exprés mandat de Jesús ressuscitat. L'Església és Església en sortida i, per això, en tota època la missió renova a l'Església. En essència la missió consisteix a donar vida. Qui formen part d'aquest poble missioner i sant? Homes i dones amb diversitat de vocacions, carismes i ministeris”.
A més, van assegurar que “els laics som una part fonamental del poble de Déu. També els laics som deixebles missioners de Jesús. No som una cosa o l'altra, sinó deixebles missioners, sense separacions, sense divisions, sense compartiments estancs. Som deixebles missioners: amb la mirada posada en Jesús, conscients de la nostra pròpia vocació i amb una vida lliurada als altres”.
Van afirmar també que “en aquests mesos hem viscut una experiència de sinodalitat. Sinodalitat és caminar junts. L'Església sinodal, gràcies a l'Esperit Sant, conrea relacions, posa en valor la vocació de cada fidel, afavoreix els carismes i el sentir amb l'Església, es caracteritza per la comunió. El procés sinodal que hem viscut ha estat caracteritzat per: l'escolta, el discerniment i la corresponsabilitat i la participació”.
“En aquest Congrés estem sembrant les llavors necessàries per a renovar-nos i dinamitzar el laïcat a Espanya; al mateix temps, estem collint ja els primers fruits dels quals sortiran noves llavors de sinodalitat. Per a recórrer aquest camí necessitem estar oberts a la conversió pastoral i missionera, comunitària i personal. La conversió pastoral i missionera exigeix la implicació de tots, cadascun des de la seva pròpia vocació. Finalment, la conversió exigeix humilitat. Només podem ser humils si reconeixem que mai estem totalment convertits”, van dir.
També es va parlar de reconèixer el valor i la importància de la cultura: “la cultura que vivim porta noves preguntes. El Sínode sobre els joves va parlar sobre alguns desafiaments antropològics i culturals als quals estem cridats a enfrontar-nos en el nostre temps. Necessitem prendre consciència d'aquests canvis per a poder respondre als nous reptes del temps i de la història”. I que en aquesta cultura l'Església sinodal vol ser sal i llum: “fa tres anys, en les aportacions dels joves espanyols per al Sínode sobre els joves, aquests somiaven amb una Església misericordiosa, acollidora, pròxima i oberta al món d'avui i, sobretot una Església fidel a Jesús i el seu Evangeli.
Per a això és important: sortir fins a les perifèries, diàleg i trobada, viure des de l'oració i els sagraments, obertura als qui busquen, conrear les llavors del Verb, proximitat als pobres i als qui sofreixen, anunciar l'Evangeli i estar a gust amb el poble”.
Es va insistir en la vocació com a factor clau en la tasca dels laics: “tots els cristians estem convidats a tenir un paper actiu a l'Església i en el món, cadascun segons la seva pròpia vocació. La vocació és el regal que Déu ens dóna al costat de la vida. Aquest poble ha estat beneït amb diferents vocacions. No és estrany entendre la vocació com a camí de santedat, com a fruit de l'Esperit Sant en les nostres vides i en les nostres comunitats, perquè tota vida és missió. Hi ha una continuïtat inseparable entre vocació, missió i santedat. La crida a la santedat és una crida al lliurament, a la donació i a l'alegria missionera. Vocació i missió estan inseparablement unides. No podem oblidar mai que la vocació i la missió neixen del Senyor, d'Ell parteix la iniciativa. La missió és del Senyor, és Ell qui anomena i envia”.
“Aquí estan els fonaments de la missió compartida, tan important en moltes congregacions i instituts religiosos. La missió compartida va fent-se realitat. És una gran alegria constatar la presència de tants laics compromesos vocacionalment en la missió. Ens necessitem els uns i els altres, cadascun amb la seva pròpia vocació, per a portar endavant la missió”, van afegir.
Es va parlar també del protagonisme del laïcat. “Aquest protagonisme –van explicar- brolla del do de la vocació laical i es fa concret en la responsabilitat que tota vocació comporta. Quan possibilitem i exercim aquest protagonisme, desenvolupem la sinodalitat. Aquesta es fa efectiva quan tots els membres de l'Església exerceixen la seva responsabilitat en ella, segons la vocació rebuda. La responsabilitat d'uns està unida a la responsabilitats d'uns altres. Per això parlem de corresponsabilitat, que és més que de responsabilitat, perquè implica una responsabilitat compartida i exercida complementàriament. A l'Església sinodal ens necessitem tots. No podem excloure a ningú i ningú pot excloure's”. Així mateix, han dit que els agradaria veure “aquest mateix protagonisme laical en les vies de participació eclesial, sempre en clau de missió i no de poder”.
La segona part de la ponència es va centrar en donar resposta a les tres preguntes que es van plantejar a l'inici del Congrés: Quines actituds hem de convertir? Quins processos hem d'activar? Quins projectes podem proposar? Prèviament, els participants havien identificat llums i ombres, havien recollit les seves inquietuds, plantejat línies d'acció i concretar algunes propostes. Tot això ha estat plasmat en el Instrumentum Laboris, que han plantejat com a marc de referència. En ell s'ha proposat: trobar espais de creixement personal i comunitari, impulsar la corresponsabilitat en el si de l'Església, assumir un major compromís en el món i oferir una renovada formació.
Després, van procedir a explicar com han funcionat els itineraris durant el Congrés i el que es va fer en ells: “el Congrés ha proposat quatre itineraris que marcaran el camí dels pròxims anys. Els quatre itineraris són: el primer anunci, l'acompanyament, els processos formatius i la presència en la vida pública. En cadascun d'aquests itineraris ens hem preguntat: Quines actituds convertir? Quins processos activar? Quins projectes proposar? I ho hem fet en el context de les diferents línies temàtiques que integraven cadascun d'ells, en les quals es concreten diverses necessitats a les quals hem de donar resposta com a Església, i amb l'ajuda de les experiències i els testimoniatges que germans nostres han compartit amb nosaltres, donant-nos llum sobre com podem actuar”.
“Aquests quatre itineraris responen a una lògica interna que els relaciona entre ells: representen el camí natural del nostre procés de fe i, al mateix temps, expressen la missió i la tasca que tenim encomanades com a cristians. En els grups hem reflexionat sobre les actituds que hem de convertir, tant a nivell personal com a nivell comunitari. En un i un altre cas, sabem que la conversió té la seva font en Déu, gràcies a l'impuls de l'Esperit, mitjançant la trobada amb Jesús el Senyor”, van continuar explicant.
A continuació, va arribar el torn de contestar les tres preguntes que es van plantejar a l'inici del Congrés. Pel que fa a actituds a convertir, asseguren que “per a ser Església en sortida veiem que hem de combatre el nostre individualisme, abandonar el derrotisme, el pessimisme i la temptació del clericalisme. Hem de comprendre que el Senyor ha volgut confiar en nosaltres i que comptem amb el seu Gràcia. En els grups de reflexió hem recordat que una Església en sortida no és possible sense reconèixer el paper de la dona a l'Església, el protagonisme dels joves en les nostres comunitats i la inclusió en elles de persones amb diversitat funcional. Observem així mateix que és fonamental passar d'una pastoral de manteniment a una pastoral de missió.
Això exigeix obrir els nostres cors i les nostres comunitats, posar-nos en disposició d'escolta, cuidar el llenguatge, reforçar la nostra capacitat per a l'empatia, acollir; només així és possible el diàleg, premissa de tota la resta. Ser Poble de Déu en sortida suposa per a nosaltres l'alegria d'haver comprès que la nostra fe adquireix tot el seu sentit quan som capaços de compartir-la amb els qui estan al nostre voltant”.
Sobre els processos a activar i els projectes a proposar, van exposar que “activar processos suposa partir de la realitat que volem canviar i tenir clar a on desitgem arribar. Processos i projectes són necessaris perquè en ells veiem una eina eficaç de comunió. Existeixen dues premisses que han de marcar el disseny dels diferents processos que hem d'activar i dels projectes concrets que volem proposar: el discerniment com a actitud i metodologia; i la creativitat des de l'escolta a l'Esperit i com a oferta al món. A més, en els grups de reflexió s'ha destacat el valor de la parròquia com a espai necessari per al primer anunci”.
En aquesta part de la ponència es van recollir algunes de les propostes i projectes més significatius. Sobre el primer anunci: “desitgem proposar processos com poden ser: valorar la importància del primer anunci, la narració de la pròpia vida de fe i el testimoniatge creient, en la vida diària –la família, el treball, les associacions, el barri, el poble–.
En els grups hem parlat sobre la necessitat de processos d'iniciació cristiana que afavoreixin la trobada personal amb Crist. També demanem explorar formes per a acollir i acompanyar als que busquen i als qui s'han allunyat de la fe. Un altre procés senzill ens portaria a conèixer les iniciatives de primer anunci que s'estan desenvolupant en molts llocs. En referència als projectes, la proposta més significativa per part dels grups és la creació d'Escoles d'evangelitzadors i per al primer anunci”.
Pel que fa a l'acompanyament, van proposar: “processos d'acompanyament com a actitud pastoral bàsica en el que fa referència a les persones i als grups. En aquest sentit, s'ha parlat de cuidar l'acompanyament de persones en situació de sofriment i vulnerabilitat, dels matrimonis i famílies, dels joves i, més en general, per al discerniment de la pròpia vocació.
Els projectes associats a aquests processos que poden ajudar a desenvolupar-los són, entre altres, la promoció de Grups i Xarxes d'Acompanyants, la creació de Grups d'Acolliment en les Parròquies i la posada en marxa d'Escoles d'Acompanyament i Discerniment Espiritual. També valorem com una proposta important l'elaboració d'un Pla de Formació en l'Acompanyament.
Sobre els processos formatius van veure necessari “activar processos continuats de formació en la fe des de la infància fins a l'edat adulta en els quals el laic sigui el protagonista, incloent els sagraments com a eixos vertebradors. Entre els diferents projectes plantejats s'ha parlat de la necessitat de difondre itineraris de formació per a tota la vida, de la creació d'Escoles de Doctrina Social de l'Església i de la promoció d'Escoles de Formació de Comunicadors Cristians que ens ajudin a emetre adequadament el missatge que proposa la nostra fe”.
Finalment, quant a la presència en la vida pública: “hem d'activar processos de diàleg amb la societat civil i cuidar especialment que el nostre compromís en la vida pública no quedi exclòs de l'acompanyament per part de les nostres comunitats de referència. També s'ha valorat com a fonamental articular processos de diàleg entre la fe i la ciència. Quant als projectes concrets, la promoció de fòrums i espais de trobada per als catòlics compromesos en l'àmbit de la política pot ajudar eficaçment en l'opció per la transformació de la realitat per a la construcció del bé comú”. A més, “es proposa la incorporació en la vida diocesana d'òrgans i accions específiques per a promoció de l'ecologia integral” i una de les propostes més comentades ha estat la de “promoure, potenciar, professionalitzar i estructurar els continguts de la nostra presència en elles a través de la generació de projectes evangelitzadors”.
A manera de conclusió, van ressaltar en diverses ocasions que aquest és el moment dels laics. “Ho hem experimentat en el procés previ que ens ha portat fins aquí. És el nostre moment i som nosaltres els triats. Sabem que el camí no és senzill. Però alhora és il·lusionant. Hem de sortir amb el compromís compartit de continuar potenciant el paper de laïcat a l'Església que pelegrina a Espanya”, van assegurar.
A més, van afirmar que “aquest procés té ara una clara continuïtat”. “No hem acabat amb aquest Congrés, sinó que constitueix el punt de partida de nous camins. El propòsit d'arribar, en primer lloc, a tots aquests germans els nostres de les nostres diòcesis, parròquies, moviments, col·legis, institucions, als quals representem i tractar de comprendre que hi ha un camí ja recorregut, però que queda un altre més important encara per caminar i que volem fer junts, com a Poble de Déu.
Hem detectat inquietuds compartides; partint d'elles, hem concretat línies d'acció; en les reflexions formulades en els grups de reflexió hem plantejat noves propostes. Ara hem de donar forma a tot això, seguint la mateixa metodologia sinodal, per a anar aprofundint de manera organitzada en els diferents desafiaments identificats”, van assenyalar.
Per a acabar, van posar l'accent que s'ha iniciat un procés. “Un procés que continua obert i ens exigeix continuar caminant com a Poble de Déu en Sortida. Som conscients que ha estat i és un procés guiat per l'Esperit, present des del principi. Hem viscut en aquests dies una renovada Pentecosta”. “Seguim endavant”, afegeixen ja que no s'està construint per a avui ni treballant per a demà: “Estem forjant un camí per a l'eternitat”.
Eucaristia de clausura
El Congrés de Laics 2020 va finalitzar amb una Eucaristia presidida pel cardenal Ricardo Blázquez, arquebisbe de Valladolid i president de la CEE. En la seva homilia el cardenal Blázquez va enviar un missatge inicial: "som enviats però triats per Jesús. Ell es fia de nosaltres i ens confia el ministeri. No som espontanis, som triats, anomenats i enviats" i ha destacat les paraules de Sant Pau: "Crist es fia de mi i em va confiar aquest ministeri i sé de qui m'he fiat".
El cardenal Blázquez va ressaltar que la fe en Déu és fecunda en bones obres. "L'adoració de Déu condueix al servei dels homes. La trobada amb Déu ens impulsa a ajudar als altres. L'acolliment del Pare Déu revelat en Jesucrist és fonament de fraternitat", va afirmar.
A més, el president de la CEE, va posar com a eix central de la vida de les persones i la societat al matrimoni i la família. "No podem oblidar que de la família unida i saludable depèn la salut ètica de la societat", ha ressaltat. En aquesta línia, ha afirmat: "l'adulteri comença en el cor. Per què no ens detenim a mirar amb sinceritat i amor compassiu i esperançat al matrimoni i la família?". En l'actualitat, va recordar, es multipliquen les ruptures dels matrimonis i, per tant, de les famílies. "Les ruptures porten amb si el sofriment dels esposos, dels fills i de la societat", va assenyalar. D'altra banda, va destacar que l'educació dels fills depèn de la llar perquè aquest és el lloc on s'aprenen les "grans lliçons per a la vida".
Finalment, el cardenal Blázquez va concloure la seva homilia amb un resum del que ha suposat aquesta trobada. "Ens hem sentit encantats en aquest Congrés per l'ambient que s'ha respirat. Estem probablement, en el començament d'una etapa preciosa i esperançadora per a les nostres
Esglésies".
L'Eucaristia va finalitzar amb l'acció de gràcies de Pilar Rodríguez-Carretero Luna i l'oració d'enviament del cardenal Blázquez.