Tipus
Prop de vosaltres (Bisbe Salvador)
Autoria
Producció
Data publicació: 
dj., 12/24/2020

En la Jornada de la Família que anualmentcelebrem en aquesttemps de Nadal elscristiansposemla mirada en la Sagrada Família, formada per Jesús, Maria i Josep. La tenimcom a modeld'actuacióper a les nostres pròpies famílies en l'amor, en el respecte a la dignitatdelsaltres, en la gratuïtat del servei i ajuda, en el valor de la vida i de l'educaciódelsseusmembres; i, sobretot, en la càlidaintimitatamb el Pare Déu.

 

L'Església ha valoratmolt la institució familiar com un regal de Déu a la humanitat i com la primera societat natural, titular de drets propis i originaris, i la situa en el centre de la vida social. El ConciliVaticà II deiaque la famíliaés la cèl·lula primera i vital de la societat, que és una institució divina, fonament de la vida de les persones i modelde tota organització social.

 

En el nostreàmbitdiocesàmai no enscansarem de valorar la família i d'agrairtot el servei que presta a l'activitatevangelitzadora de l'Església i a la cohesió social. Totaixò, afegit a la sevapercepció tan positiva de tothom -fins i totdelsmembresmésjoves- ens anima a insistir a reconèixer la importànciafonamental que té per a la nostrasocietat -la d'ara i la del futur-tant en les crisis econòmiques i socialscom en elsmoments de bonança i expansió.

 

En aquesta Jornada cada anyes destaca unaspecte de la institució familiar. En el 2020 s'hacentratl'atenció en elsavis de les famílies i se li ha donat un títol que no té res d'exagerat, “Elsancians, tresor de l'Església i de la societat”.

 

Em commou quan un personatge famós de l'esport o de la cançó, amb tant seguiment popular, conta la seva història personal i recorda alguna anècdota relacionada amb els seus avis, als quals enalteix o admira; i alguns ho fan amb llàgrimes de tendresa i gratitud. Perquè els nostres padrins formen part substancial del creixement i de l'amor que hem rebut. Els devem molt no sols pels obsequis materials sinó, sobretot, per les seves paraules, plenes de saviesa; pels seus gestos, plens d'afecte; pels seus desitjos, replets d'esperança, honestedat i ànsies de veure realitzades les nostres expectatives personals i professionals

 

Reconeixem amb satisfacció l'actitud dels avis. Formen part indiscutible de la família més íntima i pròxima. Encara que no visquem sota un mateix sostre, de cap manera desapareix el vincle. Ens agrada visitar-los als seus domicilis, que ens convidin a menjar, que ens acompanyin al col·legi, que ens reservin un petit àmbit dins del seu espai vital. I ells gaudeixen de la nostra companyia, de les nostres ocurrències, dels èxits escolars; també lamenten els nostres fracassos i pors, les nostres dificultats i nerviosismes. Tot contribueix al creixement i a la col·laboració mútua.

 

Als molts serveis que demanem als avis, m'atreveixo a afegir-ne un altre: que no oblidin la seva dimensió religiosa i que ajudin els seus nets a resar, a viure amb autenticitat cristiana els sagraments de la iniciació, a acostar-los a Jesucrist, el Senyor de tots.

 

Acabo amb unes suggeridores frases de la Paraula de Déu: “Aixeca’t al davant de l’ancià i honora elsseuscabellsblancs” (Levític). “Que n’és, de bonica, la saviesa en la gentd’edat, i en elshomesimportants, el seny i elsbonsconsells!”. “Fillmeu, acull el teu pare quansiguivell, no l’entristeixisdurant tota la seva vida” (Eclesiàstic).

 

+Salvador Giménez, bisbe de Lleida.