Avui l’Església ens proposa la contemplació i la imitació de la Mare de Déu. Una vegada més arriba al cor de tots els cristians la referència a la disponibilitat i al servei del designi de Déu demanant la col·laboració d’una jove de Natzaret. Coneixem aquesta festa amb el nom de la Immaculada o de la Puríssima. Vol dir que Maria fou concebuda sense pecat original i que, durant la seva vida en aquesta terra, mai es va separar de la gràcia de Déu. Tot i que coincideix amb el segon diumenge d’Advent, es manté la celebració litúrgica mariana amb la qual cosa es vol visualitzar la importància i la constant promoció de la devoció del poble cristià a la Mare de Déu.

En el comentari anterior ja vaig proposar una reflexió sobre el significat de l’Advent i sobre algunes actituds que hem de mostrar. Es podria perllongar avui posant a la Verge Maria com a model a imitar per esperar el naixement de seu Fill i com preparar la nostra vida perquè aquest fet incideixi positivament ara i aquí. Aquest és un aspecte fonamental en les relacions que s’estableixen entre la fe i la cultura. El cristianisme no és un constructe que circula en les ments d’alguns privilegiats o se situa en una nebulosa físicament superior a la societat en la que viuen els éssers humans. La realitat de Déu que és fa home vincula de manera inextricable la divinitat amb la humanitat. En aquest cas concret Jesucrist, en el seu naixement, acompanya i orienta tot allò que l’home és i fa; s’encarna i s’identifica amb la diversitat cultural dels diferents grups humans i possibilita que el missatge transmès atorgui plenitud a l’obra humana.

A part de la inculturació de la fe cristiana hi ha un altre aspecte que m’agradaria ressenyar en aquesta festa de la Mare de Déu. A la seva acceptació de la voluntat de Déu que li proposava la col·laboració total, es produïa en la seva joventut. Així sembla deduir-se pel costum en els matrimonis de l’època i per la descripció de l’evangelista posant al davant l’apel·latiu verge al nom de María. Era jove, tot just havia sortit de l’adolescència. Així la destaquen els artistes de totes les èpoques. Això mateix explica que la festa de la Immaculada té un accent extremadament juvenil. És una festa de joves i per als joves. Per això és una bona ocasió demanar a Déu per l’apropament de la nostra juventut a Jesucrist, perquè tinguin com a model de servei i de fidelitat a la Verge Maria i perquè desitgin aplicar a les seves vides las virtuts i els valors de l’Evangeli.

Amb aquest propòsit la Delegació de Pastoral de Joves organitza cada any per aquestes dates un recés espiritual per a joves a Poblet. Un nombrós grup hi participa per pregar, per reflexionar sobre la seva vida i per analitzar el seu compromís amb l’Església. Sempre ens hem alegrat d’aquesta iniciativa i agraïm la constància dels responsables per oferir aquesta oportunitat. A més a més d’aquesta breu referència informativa voldria destacar la seva importància i animar als nostres joves a participar-hi; també a pares, sacerdots, catequistes i professors per facilitar-los la formació integral i el compromís eclesial.

Al final de l’Exhortació Crist viu, sobre i per als joves, el papa Francesc aconsella l’escolta per ajudar a discernir el camí de la vida. I aquesta escolta suposa tres sensibilitats: atenció a la persona, que aquesta atenció sigui discernidora, que sàpiga veure els impulsos que  l’altre experimenta cap endavant.

Que la Mare de Déu ajudi als nostres joves i a tots els cristians en aquest camí.

                                                                         +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.