|30-03-26| Coincidint amb l’inici de la Quaresma, els restauradors José A. Ferrer i Lluís Capdevila van començar, al seu taller del carrer Ballester —a pocs metres de l’església de la Sang—, els treballs de restauració del Sant Crist que el seu Cos de Portants treu a la Processó del Sant Enterrament la nit de Divendres Sant.

La restauració d’aquesta imatge té una gran importància simbòlica per a la Congregació de la Sang, ja que uneix, en la seva història, la Processó del Sant Enterrament d’abans de la Guerra Civil amb la primera recuperada un cop finalitzada la contesa bèl·lica.

Cal destacar, a més, que el Sant Crist va ser beneït pel bisbe Daniel el passat dia 20 de març, al final de la darrera Missa del Quinari, amb l’acompanyament de la Coral del Mater Salvatoris.

Ho expliquen molt bé els historiadors i congregants, els recordats esposos Romà Sol i Carme Torres, a la seva Història de la Congregació de la Sang:

“...quan la Quaresma tornà a observar-se amb austeritat i la Setmana Santa a viure’s amb fervor. És l’hora en què la Congregació de la Sang tornà a organitzar la processó del Sant Enterrament. Durant vuit anys no havia pogut fer-ho. Les imatges i passos havien estat destruïts. Tot havia de refer-se. Fou el Divendres Sant, 7 d’abril de 1939, que tornà a sortir la processó. Era la primera que recorria els carrers de Lleida. Les cares de la gent reflectien la il·lusió del moment i hi havia llàgrimes en molts ulls. Llàgrimes de dol i alegria, com en la mateixa Passió. Dol per la passió que s’ha viscut en pròpia carn; alegria pel renaixement en la vida de l’esperit. És la processó més pobra —només el Sant Crist— i alhora la més rica que s’ha fet mai. Mai es féu amb tan pocs mitjans, però mai tampoc fou viscuda tan intensament.”

Els restauradors ressalten que la imatge és de pasta de fusta, material que —segons expliquen— permet “una molt delicada definició dels volums, particularment de les faccions, mans i peus”. Podem dir que és una digna imatge de l’Escola d’Olot.

Lluís Capdevila i José A. Ferrer, aquest darrer també congregant de la Sang, expliquen que la imatge presentava una oxidació cromàtica molt accentuada, així com algunes fissures i cops que l’havien malmès:

“S’ha procedit a l’eliminació de la pel·lícula de fums, greixos i pols acumulada. A continuació, hem consolidat les fissures i igualat volums. Una vegada assegurada estructuralment, hem aplicat la cromàtica pròpia d’un Sant Crist mort (perfil i iconografia), posant molta cura i atenció en la volumetria pròpia de la imatge, a fi d’obtenir la màxima expressió en l’ús del color. El cap del Sant Crist s’ha filetejat i ornamentat. Pel que fa a la creu, s’ha polit la fusta i envernissat de nou en un to que permet un major contrast amb la imatge.”

Cal esmentar que els restauradors han recuperat també, de bell nou, les tres antigues motllures de fusta dels extrems dels braços de la creu, que s’havien perdut. Han estat realitzades amb la seva policromia original i embellides amb pa d’or.

El Sant Crist de la Sang, amb els seus 87 anys d’història, és la imatge més antiga de la Processó del Sant Enterrament, i ben bé necessitava l’acció d’una acurada i exquisida restauració. Els restauradors Ferrer i Capdevila han fet un bon treball.

Text: Jordi Curcó a la revista de La Sang 2026