La situació que estem vivint provocada per un virus ha creat incomoditats, porsi incerteses de cara al futur. Alumnes sense classes, comerços tancats, serveis públics paralitzats, empreses sota mínims o sense producció, hospitals i clíniques quasi col·lapsades. En un principi tot va ser una sorpresa i, més tard, un intent unànime d’adaptar la vida il’entorn a les noves condicions que quasi ningú d’aquestes generacions havia suportat.

 Les nostres comunitats cristianes també han patit la falta d’activitats formatives i de culte. S’ha intentat mantenir el servei socio-caritatiuamb una enorme gratitud per part dels seus beneficiaris, els més vulnerables de la societat. Hem de reconèixerl’esforçi la tasca de tants voluntaris itreballadors per fer unamica més suportable la tragèdia sobrevinguda.

 El confinament en els nostres domicilis ens ha permès dedicar més temps a la lectura. Ens hem apropat a pàgines de literatura i als articles d’anàlisi sobre els múltiples aspectes que té aquesta malaltia. S’ha dit pràcticament tot sobre l’origen de la pandèmia, sobre les maneres d’actuació presenti sobre les conseqüències que s’acosten.

 En un primer momentem va sorprendre la comparativa que moltsfeienamb l’anterior crisi de l’any 2008. En aquests records s’accentuava la importància de la família com a gran matalàs que va evitar immensos mals en l’entramat social. Es repetia fins a la sacietat que el nucli familiar haviaestat determinant perretornar l’esperança. Amb les petites pensions dels avis, amb la creativitat dels pares de generacions mitjanesiamb la comprensió dels joves s’havia sortitcapendavant. Alguns analistes ponderaven l’actitud dels creients en el seu serveicap als més desfavorits a causa del compliment del mandat de Jesucrist sobre l’amor al proïsme.

 En la nostra cosmovisió cristiana la família té reservat un paper essencial en la manifestació de l’amor de l’home i de la dona, en la defensa de la vida, en l’educació dels fillsi en l’acompanyamenti consol en els moments difícils de malalties, atur o pobresa.

Tot això envoltat amb els vincules de la gratuïtat, del servei constanti desinteressati de l’amor sense límits cap a tots els seus membres. Dins de la família ens preguntem més vegades com ajudem al’altre que no pas com podem aprofitar-nos de les seves facultats o recursos. No en va apareix la família com la institució més valorada en les enquestes que a diariens ofereixenels mitjans de comunicació.

De la crisi anterior en vam sortir millor pel comportament de la família. De l’actual, que sembla molt més dura, necessitem el concursi l’ajuda de tots. Repetirà una vegada més el recurs a la família com un gran paraigües que evita la plujai la inclemència del mal temps concretat en la indiferència, en la soledat, en la por, en la insolidaritat. Necessitem ser escoltats, acompanyats, estimats. Iaixòhotrobemamb facilitat en l’entorn familiar.

Malgrat les dificultats momentànies d’algunes famílies o els desamors i ruptures que es produeixen en el seu interior necessito demanar-vos a tots una millor valoració de la família en aquests moments concrets. Tots els aspectes positius que aporteuus seranretornatsamb escreix com un beneficiósi permanent consol per a les vostres vides.

                                      +Salvador Giménez, bisbe de Lleida.