La diòcesi de Lleida ha acomiada avui el prevere Serafí Jou Llorenç, que la passada matinada va morir als 88 anys a la clínica del Perpetuo Socorro. El funeral s'ha celebrat a la Catedral de Lleida i ha coincidit amb la missa per la festivitat del Beat Bisbe Salvi Huix, màrtir el 1936 en el context de la Guerra Civil.
Nascut a Montclar d'Urgell, al municipi d'Agramunt, el 1934, i ordenat sacerdot el 31 de maig de 1958, mossèn Serafí havia desenvolupat el seu ministeri sacerdotal en diferents parròquies, com la de Juneda (1958-61), Tragó de Noguera, Alberola i Boix (1961), i Sant Josep i Sant Martí de Lleida (1961-64). Sobretot serà recordat als Alamús, on va ser ecònom de la parròquia de Sant Martí durant vint anys (1964-1984). En aquesta data va ser nomenat adscrit a les parròquies del Santíssim Salvador de Lleida i de la Sagrada Família. Entre 1986 y 2008 va ser capellà de la Clínica del Perpetuo Socorro.
Pel que fa a la festa del Beat Salvi Huix Miralpeix, bisbe màrtir de Lleida, s'ha celebrat en la mateixa Eucaristia, presidida pel bisbe Salvador i concelebrada per una vintena de preveres. El bisbe Huix va ser beatificat el 13 d'octubre de 2013 a Tarragona. Tot i que el seu martiri es va produir el 5 d'agostde 1936 al cementiri de Lleida, la seva festa litúrgica es va establir el 5 de maig, dia en què va entrar solemnement a Lleida per fer-se càrrec de la Diòcesi.
Monsenyor Salvi Huix i Miralpeix va néixer el 22 de desembre de 1877 a casa Huix, masia casa pairal, pertanyent a la parròquia de Santa Margarida de Vellors, al bisbat de Vic, i va estudiar al Seminari de la capital d’Osona. L’any 1935 va ser nomenat bisbe de Lleida, anteriorment governat pel bisbe Manuel Irurita, en qualitat d’administrador apostòlic. Els esdeveniments de l’inici de la Guerra Civil espanyola el van afectar profundament. Fracassada l’operació salvament que s'havia preparat per posar-lo fora del perill de les forces revolucionàries, es va lliurar voluntàriament i el van dur a la presó de Lleida, d'on va sortir amb un grup d’acompanyants per ser afusellat camí del cementiri de Lleida el 5 d’agost de 1936.