Josep Maria Carbonell, degà de la Facultat de Comunicació de la Universitat Ramon Llull, va impartir el passat dijous 11 de novembre la conferència 'Llums i ombres del nostre món' en el marc del cicle sobre La fraternitat que aquest any porta a terme l'IREL.

 

Carbonell va començar explicant "les llums del nostre món". Va destacar que la pobresa absoluta s'ha reduït sensiblement als darrers segles. El 1820 només una èlit no era pobre, l'any 1950 tres quartes parts del món vivien en pobresa extrema i avui només el 10% de la població mundial és pobra.

 

El ponent va incidir en que "les desigualtats cada dia són més grans" però malgrat això la redistribució de la riquesa és molt millor que fa cinquanta anys".

 

Carbonell va explicar que hem passat d'un món bipolar a un món multipolar. "Avui hi ha tres potències: Estats Units, Rússia i la Xina". "El poder es pot distribuir de manera que no està controlat per una sola força". Carbonell va destacar que "aquest món amb diversos pols de poder està cridat a entendre's". En l'àmbit de les llums, va incloure els avenços tecnològics. "Com hauria estat la pandèmia sense internet?", es va preguntar. En la mateixa línia, va afegir que "estem en un món amb major transparència i llibertat".

 

Ja en l'àmbit de les amenaces polítiques Carbonell va recordar que "encara hi ha zones amb conflicte com Pakistan i l'Índia, Ucraïna i el conflicte entre Etiòpia i Sudan". El ponent va destacar que "no hi ha conflictes bèl·lics, però sí que hi ha violència". En aquest sentit va lamentar l'increment de la violència als Estats Units i darrerament a França. Va destacar que "hi ha una correlació entre desigualtat i violència".

 

Entre altres amenaces Carbonell va destacar el canvi climàtic, la manca d'assistència mèdica a Àfrica i el difícil accés tant a l'educació, com a l'aigua potable. El ponent va incidir en "la crisi de governances". Va considerar que "no podem aplicar el model lliberal europeu a països que no han viscut el nostre procés, i com a exemple tenim les primaveres àrabs". Va recordar que "el món decanta la nova centralitat cap a Àsia". En aquest context es va preguntar que "qui sóc jo per dir a la Xina que ha d'aplicar la divisió de poders de Montesquieu?".

 

Va destacar que per governar els 1.300 milions de xinesos tenen un avantatge, "el 94% són de la mateixa ètnia". Precisament la situació contrària de l'Índia amb multitud d'ètnies. En la mateixa línia va destacar que "l'Índia és la gran democràcia del món, amb certs estàndards, gràcies a la petjada de l'Imperi britànic".

 

"Quan parlem de les crisis de les governances ens referim a persistir en els nostres valors democràtics i no caure ni en els populismes ni en els autoritarismes que ara estan tan de moda".

 

Carbonell va recalcar que "si ara hi hagués eleccions a França només el 25% dels francesos votarien a partits ecologistes, socialistes i l'extrema esquerra, perquè l'esquerra ha entrat en l'agenda anglosaxona que defensa grups particulars d'interès i s'ha desconnectat del poble".

 

"A Europa hem d'aprofundir en la democràcia, no deixar-se vèncer pels populismes autoritaris i els altres països que facin el seu camí mirant de respectar cada dia més els drets humans. I que ho facin sense rebre cada setmana lliçons de Biden o de Johnson".

 

Josep Maria Carbonell va posar nom a les amenaces ètiques i culturals derivades del capitalisme i de la modernitat del segle XX com el nihilisme o el relativisme. En aquest sentit va lamentar "el procés d'individualització i desarrelament". Va afegir que cadascú "es pot fer independentment de la família", i a la vegada "el procés de desarrelament fa molt difícil fer comunitat".

 

El ponent va destacar "l'emergència d'un relativisme ètic i religiós".

 

"Ha arribat un moment en què l'ètica ja no es discerneix des de la condició i consciència humana sinó des de l'algoritme", va dir. "La manca d'afirmacions de veritat fa que estem en un procés de relativisme en què tot ho deixem a l'algoritme o a la precarietat de l'opinió individual"."Ens cal tenir el coratge, sempre des del respecte i el diàleg, de marcar nous horitzons de veritat per marcar un camí de futur".

 

La tercera amenaça, Carbonell la va definir com "el procés de transformació dels processos de mediació i d'institucionalització". Carbonell va plànyer que "ni els partits polítics, ni les escoles ni les esglésies són ara espais de transmissions de valors. Els únics espais de transmissió de valors són els mitjans de comunicació".

 

Per acabar Carbonell va establir punts d'esperança. "Hem de canviar la cultura, en lloc de competir, cooperar", va dir. Va afegir que l'Occident ric s'ha de sacrificar perquè "representa el 10% de la població, el 25% del PIB i el 75% de la despesa social mundial". Va apostar per "reconduir aquestes xifres per un factor de fraternitat". Va recalcar la necessitat urgent de noves estructures de governança i va lamentar la manca de lideratges ètics, amb l'excepció del Papa Francesc. Per cloure va dir que "la fraternitat comença, amb els més propers, amb els que estimem, ara i aquí cada dia, mirant de ser coherents".