Ordenació sacerdotal de Juan Carlos Mandje Bote

 La Catedral de Lleida va acollir la tarda del 15 de juny, l’ordenació sacerdotal del diaca Juan Carlos Mandje Bote, nascut l’any 1978 a Etemgue, en el Litorial de Guinea Equatorial.

L’Eucaristia fou presidida pel bisbe de Tortosa i administrador apostòlic de Lleida Xavier Salinas, amb qui concelebrà el president i capítol de la catedral, els vicaris General i de Pastoral, i nombrosos sacerdots i religiosos de la diòcesi de Lleida, entre ells el rector del Seminari Diocesà Mn. Jaume Pedrós i el rector del Seminari Interdiocesà de Catalunya Mn. Norbert Miracle. La celebració fou assistida per quatres diaques i seminaristes diocesans, exercint els seus ministeris propis.

L’origen de l’ordenant, va fer que el primer temple de la diòcesi s`omplís, a més a més de fidels, de música i de cants africans del cor equatoguineà de la parròquia de Sant Andreu de Lleida, que acompanyaren amb els seus propis ritmes i també vistós vestuari, bona part de la litúrgia.

Nombrosos fidels, molts d’ells vinguts d’Alcarràs i Soses, pobles del Segrià on el nou sacerdot ha exercit fins ara el diaconat, ompliren els seients del primer temple de la diòcesis. En els primers bancs de la Catedral se situaren els pares, germans i altres familiars de Juan Carlos Mandje, que havien viatjat des de Guinea fins a Lleida, amb motiu de l’ordenació del seu fill i germà.

En la mateixa celebració i abans de l’homilia, dos seminaristes de Lleida, Lucas Francisco Evung i Santiago Mataix, van rebre de mans del bisbe Xavier Salinas, el ministeri de l’acolitat,

En la seva homilia l’administrador apostòlic manifestà la seva satisfacció per l’ordenació d’aquest jove guineà: “...que és -digué- símbol d’aquesta realitat actual de la nostra societat, on convivim pobles, races i cultures diferents, però tots com un mateix poble de Déu”. Mons. Salinas, referint-se a l’Evangeli que s’acabava de proclamar, digué que en aquesta ordenació es complia la petició de “enviar obrers” i convidà al neosacerdot a ser un “signe de Crist”, alhora que  definí el sacerdoci com: “...un do de Déu, i no un mèrit i molt menys un dret”. L’homilia la va concloure amb una recomanació al nou prevere: “...no vulguis que t’estimin, si no estima tu”, i al·ludint a la realitat actual de la vida dels sacerdots, digué: “...es un esforç molt gran el que la societat demana dels sacerdots i avui més que mai tenim que dedicar-nos a proclamar l’alegria de l’Evangeli.”

Finalitzada l’homilia del Sr. Bisbe, es prosseguí amb el ritus propi de l’ordenació sacerdotal, amb la crida del candidat que feu el rector del Seminari Mn. Jaume Pedrós i les promeses sacerdotals que el candidat al sacerdoci feu davant Mons. Salinas. Un moment especial i intens fou el del cant de les Lletanies dels Sants, amb Juan Carlos postrat a terra en senyal d’humilitat i acollida, ressonaren els noms dels sants i beats, també els dels més propers i diocesans com Sant Anastasi màrtir, Patró de la ciutat de Lleida o Santa Teresa Jornet, filla d’Aitona i fundadora de les Germanetes dels Ancians Desemparats i els beats P. Francesc Palau o el del jove laic Francesc Castelló, màrtir a Lleida l’any 1936. I en aquesta ocasió tant singular, es pregà també al Senyor per intercessió de San Carlos Luanga i companys màrtirs d’Uganda.

Continua tot seguit el ritus amb la imposició de les mans, que feu primer el Sr. Bisbe i tot seguit els sacerdots concelebrants, per concloure amb l’oració consecratòria i la unció de les mans. En aquest moment Juan Carlos Mandje va ser revestit amb l’estola i la casulla, ofrena dels feligresos d’Alcarràs, com també el calze i la patena que li foren entregats pel Sr. Bisbe, amb el pa i el vi per la celebració de l’Eucaristia i amb els prec de: “imitar i viure el que celebri”.

L’ordenació tingué com a colofó del bes de pau del Sr. Bisbe i de tots els concelebrants, significant l’acollida a la comunitat presbiteral diocesana. El nou prevere s’incorporà tot seguit a la celebració i per primera vegada com a concelebrant de l’Eucaristia. Ell mateix, moments abans de la benedicció final, la clouria amb unes paraules emocionades d’agraïment dirigies a tots quans l’han acompanyat en el camí de la vocació.

En primer lloc ho feu a la seva família allí present, en especial als seus pares per haver-li tramés la fe; al bisbe Salinas per haver-lo ordenat, alhora que tingué un record pel bisbe emèrit Francesc Xavier Ciuraneta, que l’obrí les portes del Seminari de Lleida. També tingué paraules d’agraïment pels pobles d’Alcarràs i Soses: “...on m’he sentit molt estimat i acompanyat”.

El bisbe Xavier Salinas, en les seves darreres paraules pronunciades al final de l’Eucaristia d’ordenació de Mn. Juan Carlos Mandje, va voler agrair la presencia dels mossens “molts”, que concelebraren l’Eucaristia i dels fidels, també “molts” que participaren en la celebració, que qualificà d’esperançadora: “...una nova ordenació sempre és un cant a l’esperança i que tenim una diòcesi viva”.

Fou en aquest moment quan va voler també matisar el que havia insinuat en l’inici de l’homilia, al dir: “...estic molt content de presidir avui aquesta celebració, ja que potser es gairebé uns dels darrers actes que presideixo a la diòcesi”. Ho feu amb un to distés i amb aquestes paraules: “...no tinc agenda sobre aquest tema i no conec, tot i que ho veig proper, quan arribarà el nou bisbe que tots esperem....”. Mons. Salinas convidà finalment els fidels a pregar per aquesta intenció, afirmant que el sentit de les seves paraules no havia estat altre que animar-los a l’oració: “...la millor manera de preparar-nos a l’arribada d’un nou bisbe per a Lleida”.

Les paraules del bisbe Salinas foren rebudes pels fidels que omplien la Catedral amb un improvisat i fort aplaudiment de suport a l’administrador apostòlic.

Finalitzada la Missa el nou prevere, acompanyat pel seus pares, va rebre les felicitacions personals dels fidels que s’hi van apropar. A tost ells els lliurà un recordatori on es podia llegir la frase: “Gràcies a tots per acompanyar-me”.