La Catedral de Lleida va acollir en la tarda del Diumenge de Pentecosta, l’ordenació de diaca permanent de Josep Vicent Forner Calpe “Josevi” del Pont de Suert, a l’arxiprestat de la Ribagorça. De 32 anys d’edat, és oriünd de Betxí (Castelló) i membre cèlibe del Seminari del Poble de Déu.

El nostre bisbe Francesc Xavier presidí l’Eucaristia, concelebrada per uns quaranta preveres diocesans i altres vinguts de les diòcesis d’Urgell i de Barcelona.

Molt significativa fou la participació de set diaques permanents, dos d’ells de la diòcesi de Lleida i altres cinc procedents de les diòcesis de Tarragona, Barcelona, Sant Feliu, i Vic. Aquest darrer, Mn. Oriol Pallàs, secretari del bisbe Romà Casanova, actuà com a diaca concelebrant. Assistiren també com a diaques Josep Mª Novell i Joaquim Blas, ordenats a Lleida el passat 28 de maig.

La celebració fou solemnitzada per les veus de 70 cantaires, components del petit Cor de la Catedral de Lleida i dels cors parroquials del Pont de Suert i Vilaller i de les corals “Veus del Pont” i “Gent Gran”, sota la direcció de Mn. Joaquim Mesalles, mestre de capella de la catedral de Lleida.

A la Missa d’ordenació assistiren un gran nombre de fidels, molts d’ells procedents del Pont de Suert i Vilaller i de tot l’arxiprestat de la Ribagorça, que es traslladaren a Lleida amb autocars flectats pels seus respectius ajuntaments. També assistiren familiars i amics de l’ordenant procedents de Castelló, Villarreal i Betxí, el seu poble natal. En els primers bancs de la catedral hi havia la família més directa de Josep Vicent: el seu pare i la seva germana i una tia religiosa acompanyats d’altres familiars.

Moments abans de l’homilia, el diaca permanent Plàcid Burgués cridà pel seu nom al candidat, mentre que Mn. Jaume Montaña, responsable del diaconat permanent, demanà a Mons. Ciuraneta la seva ordenació i dos catequistes i la fundadora i presidenta del Seminari del Poble de Déu Lourdes Campi, donaren testimoni per ratificar la petició.

El Sr. bisbe en la seva homilia es referí al diaconat permanent com un sagrament, un ministeri de caritat i de servei; i al diaca, com un servidor dels pobres. Dirigint-se a Josevi li digué “...l’Església et crida, a més, al servei de la paraula i de l’altar”. El bisbe de Lleida digué tanmateix que no es pot simplificar el significat del sagrament del diaconat a la qüestió del que pot fer o no pot fer: “...cada ministeri, servei, vocació i carisma té el seu origen en Déu i el camp específic de la seva actuació. Un diaca permanent no és un prevere rebaixat, ni pot suplir el ministeri dels preveres. El diaca tampoc es un laic promocionat, per acaparar el treball apostòlic dels laics”. Mons. Ciuraneta convidà al candidat a diaca a pregar amb insistència: “la pregària forma part del teu ministeri ...i com a diaca de Jesucrist, mira l’exemple de la serventa del Senyor, la Verge Maria. En ella trobaràs un model perfecte de servei”.

A continuació, seguint el ritus d’ordenació Josep Vicent feu promesa davant el bisbe de “guardar, predicar i viure l’Evangeli”, es cantaren les lletanies dels Sants amb l’ordenant postrat a terra i Mons. Ciuraneta l’imposà les mans i feu l’oració consecratoria, lliurant-li finalment el llibre dels evangelis: “...que des d’ara has de viure, proclamar i ensenyar”, digué.El nou diaca actuà com a tal, assistint al seu bisbe en l’Eucaristia.

Finalitzada la celebració digué unes paraules d’acció de gràcies, on Josevi manifestà el seu goig i es posà al servei dels fidels i en mans de Déu.

Josep Vicent exercirà el seu ministeri diaconal en l’arxiprestat de la Ribagorça, on ha col·laborat fins ara en les tasques pastorals i treballant com a professor de Religió a l’IES Pont de Suert.