Ordenació diaconal de Francisco José Ribas

“La nostra església viu de nou un moment de gran goig...”. Amb aquestes paraules inicià el senyor bisbe l’homilia de l’Eucaristia d’ordenació de diaca del seminarista Francisco José Ribas Fragero, el diumenge 24 de juliol, a les 7 de la tarda, en la parròquia de la Mare de Déu del Pilar de Lleida, on treballa pastoralment. La celebració tingué lloc una setmana després de l’ordenació a la parròquia del Carme de Louan Robert, originari de Costa d’Ivori.

Una trentena de preveres concelebraren l’Eucaristia, amb 5 diaques, a més a més de la presència dels seminaristes i un estol d’escolans que participen en les activitats i trobades del Seminari en Família.

El nou diaca, originari de Còrdova i amb arrels paternes a Catalunya, va comptar amb la companyia dels seus pares i la seva germana així com altres familiars vinguts des de Còrdova; entre aquests el canonge de la catedral cordovesa Manuel Martínez, amic del nou diaca, que actuà de mestre de cerimònies durant tota la litúrgia.

Nombrosos fidels, entre ells l’alcalde de Lleida Àngel Ros i el vicepresident de la Diputació Miquel Padilla,  participaren en la celebració, omplin de gom a gom l’església parroquial. L’Eucaristia fou solemnitzada amb els cants del cor "Pau i Armonia", que interpretà diverses peces musicals en llatí, com el Sanctus de Perosi i l’Ave Verum de Mozart.

El rector de la parròquia Mn. Francesc Xavier Jauset va fer la presentació al senyor bisbe del candidat i li demanà la seva ordenació de diaca.

Homilia del Sr. bisbe

“Si  tota unció diaconal és un goig per l’església, encara ho és més quan l’elegit diaca, ho es en vista a rebre el do més gran del sacerdoci ministerial”, digué el senyor bisbe en l’homilia que emmarcà dins de l’Any de l’Eucaristia. Mons. Ciuraneta, recordant el gest de Crist al rentar el peu als deixebles, es referí al diaconat com un servei: “...per a ser diaca cal estar lliure de les coses d’aquest mon: diner, confort, càrrecs, honor i fama”. Mons. Ciuraneta va cloure l’homilia posant al nou diaca a les mans de Maria i desitjant-li, amb la benedicció de Déu que sigui un fidel servidor de l’església i un col·laborador eficaç del bisbe i dels preveres.

Ritus d’ordenació

Prosseguí la celebració amb el ritus propi d’ordenació amb la promesa de l’elegit de servir l’església amb humiliat i amor, proclamar la Paraula de Déu, mantenir el celibat, viure en pregària i imitar l’exemple de Crist.

Tot seguit, l’ordenant es postrà a terra mentre es cantaren les lletanies dels sants, alguns de la terra del nou diaca com Sant Acisco i Santa Victòria, invocats juntament amb la lleidatana Santa Teresa Jornet i els beats Francesc Castelló i Francesc Palau. El ritus va concloure amb la imposició de les mans i la pregària d’ordenació que feu el senyor bisbe. El ja diaca fou revestit pels altres diaques amb els ornaments propis: l’estola creuada i la dalmàtica, de color vermell, del segle XVIII, brodats en or i procedents de la catedral de Còrdova. Ja revestit, rebé el bes de pau del bisbe i de la resta dels diaques.

L’Eucaristia prosseguí amb el nou diaca exercint el seu ministeri en el servei de l’altar. Finalitzada la celebració Francisco José Ribas llegí unes paraules en català d’acció de gràcies. Donà gràcies als seus pares i a tots aquells que s’havia trobat en el camí de la vocació i agraí amb emoció l’acollida que ha tingut al Seminari i diòcesi de Lleida, i al bisbe Ciuraneta que l’hagi volgut confirmar en la seva vocació.

Abans, el nou diaca havia rebut alguns records significatius com un portafolis, del grup d’escolans; una relíquia de Sant Rafael, del que n’és molt devot o la creu de la seva àvia, record familiar i un conjunt d’estoles, regal de la parròquia del Pilar, on exercirà a partir d’ara el seu ministeri.