El Seminari Major Interdiocesà inaugura el vintè curs de la seva història

El Seminari Major Interdiocesà de Barcelona va inaugurar, el dimecres dia 3 d'octubre, el curs acadèmic 2007/08 i ho va fer d'una manera solemne, tal com es fa cada any. Una dels fets destacats d'enguany és l'efemèride del 20è. aniversari de la creació del seminari. També és novetat que des d'aquest mes de setembre, a l'edifici del carrer Casp –on hi ha un total de 19 seminaristes, sota la cura de Mn. Norbert Miracle, rector; i Mn. Pere Oliva, vicerector- hi ha quatre candidats al sacerdoci que són de la diòcesi de Lleida, una de les fundadores de la institució i que feia algun temps que no enviava les seves vocacions a formar-se a Barcelona.

La inauguració oficial va consistir en la celebració de les Solemnes Vespres Cantades a l'altar major de l'església del seminari, presidides per Mons. Jaume Pujol, arquebisbe primat de Tarragona. Hi eren presents els bisbes de Vic, Mons. Romà Casanova; el d'Urgell, Mons. Joan Enric Vives; el de Solsona, Mons. Jaume Traserra; el de Girona, Mons. Carles Soler; i també el de Tortosa i administrador apostòlic de Lleida, Mons. Javier Salinas. Hi eren també presents els rectors dels respectius seminaris diocesans, així com el rector dels seminaris de Barcelona i Terrassa i altres convidats.

En el sermó que Mons. Jaume Pujol va dirigir als seminaristes, aquest va dir que ells són "la nineta dels ulls de la diòcesi, que esteu al cor dels vostres pastors". Una de les coses que va destacar és la importància de l'estudi: "tot el temps que hi dediqueu és poc, cal aconseguir una verdadera síntesi filosòfica-teològica-pastoral. Totes les matèries són importants, la filosofia és la que permet d'entendre la teologia". Mons. Pujol va reconèixer que ell considera que el millor lloc on s'han de preparar els seminaristes "és la pròpia diòcesi", però creu que "l'interdiocesà té uns valors molts grans, com és l'enriquiment, el ajudar-se els uns als altres, el tenir una visió més àmplia".

Va demanar un esforç als seminaristes per a actuar "amb sinceritat i obertura de cor, com a condicions bàsiques, especialment en la direcció espiritual i amb els formadors", també per a "confiar en el Senyor amb servei i amb il·lusió". I afegí: "no tingueu només la il·lusió dels inicis –tots recordem com d'entusiasmats estavem al ser ordenats- fan falta qualitats, fonaments que vagin més enllà de l'entusiasme inicial. No s'ha de treballar només per entusiasme, sinó per amor al Senyor". La vida del seminarista ha de ser "al dia, una ocasió fantàstica que créix en amor a Déu, a l'Església i als germans". Per últim, va posar el curs en mans de la Verge Santíssima, "qui formà en el seu sí a Jesús, el primer Sacerdot". La jornada inaugural va continuar amb la celebració d'un sopar amb tots els assistents.