Nova biblioteca del Seminari

El dia 24 d’octubre de 2003, a les 12 hores tingué lloc a l’edifici del Seminari de Lleida, la inauguració de les dependències de la nova instal·lació de la Biblioteca del Seminari. Dita Biblioteca compta amb un fons bibliogràfic de 70.000 llibres, entre els quals hi ha incunables. La Biblioteca especialitzada en temàtica religiosa. és oberta al públic  en general, tot i que principalment es pensa que serà utilitzada, majoritàriament, pels alumnes de l’IREL.

A l’acte d’inauguració assistí el Sr. Bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i Aymí, el Rector del Seminari Mn. Josep Antoni Jové i Camí, així com representants del món cultural lleidatà. Seguidament a la benedicció de la nova Biblioteca, per part del Sr. Bisbe, el Rector del Seminari feu la presentació de la mateixa amb aquestes paraules:

“Sr. Bisbe, autoritats i assistents tots a aquest acte d’inauguració de la biblioteca del Seminari:

Voldria començar aquesta presentació amb un pensament de Kuan-tseu, escriptor xinès del segle VII a .J.C. Diu així:

“Si els teus projectes son per un any, sembra blat.

Si els teus projectes son per a deu anys, planta un arbre.

Si els teus projectes son per a cent anys, instrueix un poble.

Sembrant blat una vegada, colliràs una vegada.

Plantant un arbre, colliràs deu vegades.

Instruint un poble, colliràs cent vegades” 

 

Avui al inaugurar aquesta nova biblioteca recordo aquest proverbi xinès, perquè parlar de llibres es parlar d’instrucció i de cultura. Aquestes paraules les haurien de tenir molt present tots els governants i tothom que treballi amb persones.

 Aquesta preocupació per a instruir i educar persones ha estat una de les tasques principals que ha realitzat l’Església al llarg de la seva història. A l’Edat Mitjana la cultura estava, bàsicament, al voltant dels monestirs i de les escoles catedralicies. I gràcies al seu treball aquesta cultura ens ha arribat a nosaltres.  

Aquesta va ser la intenció del fundador del Seminari de Lleida, el bisbe Olasso al crear-lo l’any 1722: que els aspirants al sacerdoci tinguessin una formació religiosa acurada per instruir-se i instruir a la gent.  

BREU HISTORIA DEL SEMINARI

 1.- Erecció

El Seminari de Lleida el va fundar el bisbe de Lleida Francesc d’Olasso i Hipenza (1714-1735) amb el nom de Seminari Conciliar de Lleida, mitjançant decret donat el 5-03-1722, i executat dos dies després, 7 de març, dia, en que, llavors, es celebrava la festivitat litúrgica de st. Tomàs d’Aquino; festa dels estudiants.

 2.-Motius

Des de 1300 l’Estudi General de Lleida feia de Seminari donava la formació intel·lectual als qui es preparaven per a ser sacerdots El trasllat de l’esmentada Universitat a Cervera va deixar Lleida sense cap centre de formació pre-sacerdotal. La resposta a aquesta situació de precarietat va ser la fundació del Seminari Conciliar de Lleida. Conciliar en memòria del Concili de Trento.

 3.-Ubicació

Entre els diversos llocs on fou col·locat destaquen:

  • 1722 (Bisbe Olasso) al carrer de la Redola de St. Joan  (al Canyeret).

  • 1750 (Bisbe Galindo) al carrer de la Tallada, xamfrà al de la Cotxera.

  • 1773 (Bisbe Sánchez) a l’antic col·legi dels jesuïtes, llavors expulsats d’Espanya, al peu de la Seu Vella

  • 1893 (Bisbe Meseguer) a l’altre costat de la carretera d’Almacelles, antic passeig de Boters, avui Rbla d’Aragó. Seu del rectoral de la Universitat civil de Lleida.

  • 1981 (Bisbe Malla) al carrer canonge Brugulat 22. Antiga Casa Sacerdotal. 

 4.-Biblioteca

Les dificultats d’instal·lació i ubicació del Seminari va afectà també a l’existència de la Biblioteca. La mateixa inseguretat era la causa de que el Seminari no tingués una bona biblioteca. Fins a la fi del segle XVIII no se’n troben referències que parlin d’ella

  • el bisbe Jeroni de Torres, (1783-1813) diu “que había muchos y cuantiosos libros”.

  • el bisbe Uriz  (1850-1861) va procurar “el aumento de muchos libros”.

  • el bisbe Puigllat (1861-1870) va fer donació ... “de más 4.000 libros de su biblioteca particular”.

  • els bisbes successors, així com molts sacerdots i altres donants, van procurar l’augment i perfeccionament de la biblioteca del Seminari.

 Al juliol de 1936, el llibres que hi havia a la biblioteca del Seminari, no van ser gaire ben tractats; van anar a parar a l’antic convent del dominics, el Roser, al carrer de cavallers.

 L’any 1946, prèvies nombroses gestions oficials i particulars, es va acordar el retorn al Seminari dels que es va poguer certificar que n’era propietari. N’hi van mancar. Com que les portes del Roser estaven obertes i el control no era pas massa rigorós, algun llibre i algun document va sortir per una altra via.

 L’any 1981, quan el Seminari va passar al domicili actual, la seva biblioteca es traslladar, de manera provisional, a unes dependències de la catedral, en espera de la seva seu definitiva. Seu que tenim el goig d’inaugurar avui, festivitat de St. Antoni Mª Claret. La data no es casual. Aquest sant va impulsar al segle XIX la difusió de fulletons, opuscles i llibres en català i castellà per il·lustrar al poble senzill. L’any 1848 va fundà la llibreria religiosa i l’any 1864 escrivia un llibret titulat “La formació de les biblioteques populars i parroquials”. Responia a la preocupació que sentia al constatar l’ignorancia religiosa que existia en aquell segle.

 El fons de la biblioteca està constituït  per uns 70.000 llibres de temàtica diversa: teològica, filosòfica, dret canònic, Bíblia, d’història, patrología, i altres ciències humanistes. Molts d’aquest llibres pertanyen al segles XVIII i XIX. També hi han alguns incunables.

Ara, la tasca més feixuga serà la catalogació informàtica d’aquesta quantitat de llibres. Espero, que amb l’ajut de molta gent, ens em sortirem.

 Aquesta biblioteca, potser desconeguda per molta gent,  volem que estigui oberta a tothom, a tota la ciutat, a tots els estudiants, a tots els investigadors, a qui vulgui endinsar-se en el món del pensament cristià. Que la cultura i la saviesa secular que hi ha en aquests llibres pugui alimentar a noves generacions i crear un nou humanisme.

 Gràcies

Acabo donant les gràcies:

en primer lloc al sacerdots, alguns estan aquí, per l’interès i l’empeny que han manifestat durant tants anys perquè aquests llibres que han format part de la seva formació sacerdotal poguessin tenir un lloc definitiu i per la donació, que han fet alguns sacerdots, dels seus llibres per augmentar el nombre de llibres d’aquesta biblioteca.

  • al Sr. Bisbe que des de la seva vinguda al bisbat ha impulsat aquest nou estatge.

  • a la direcció i alumnes del Centre d’Estudis Religiosos, IREL que demanaven el poguer tenir més a l’abast aquest llibres per a la seva investigació i que han accelerat la construcció.

  • al Sr Hug Banyeres per acceptar la direcció de la biblioteca.

  • als arquitectes Sr. Ramon Espar i Jordi Sales, al constructor Sr. Juan Osuna per l’interès demostrat i per la disponibilitat a rebre qualsevol suggeriment per millorar el nou estatge.

  • a tantes persones anònimes que han esmerçat esforços i treballs de manera desinteressada. Que Déu els ho premií.

 Moltes gràcies a tots.”

Diguem que amb la recuperació de la Biblioteca del Seminari Lleida s’ha enriquit culturalment.