Pensaments de Francesc Castelló

A cada contrarietat, un somriure.
No murmurar mai, sinó veure es coses bones ;¡Hi ha tantes meravelles a contemplar en la vida! Mirar el firmament, els ocells, els arbres i les plantes...
En l'apostolat no us temptí mai ni la cadira còmoda, ni la cosa fàcil. Sigueu gent d'espardenya.
Si has de corregir a algú, fes-ho a soles, amb amor. Digues-li que aquell defecte pot tenir-lo qualsevol, inclús jo mateix; però que he pogut alliberar-me'n i he experimentat una gran alegria.
Les ànimes hem de guanyar-les amb l'esforç i la pregària.

Últimes cartes de Francesc Castellò (en format pdf )

Reproduïm les tres cartes que va escriure a la presó, poc abans de morir,

A la seva promesa Mariona Pelegrí

"Estimada Mariona:

Les nostres vides s'han ajuntat í Déu ha volgut separar-les. A Ell ofereixo, amb tota ta intensitat possible, l’amor que et tinc, el meu amor intens, pur i sincer Jo sento la teva desgràcia, no la meva. Estigues orgullosa, dos germans i ei teu promès. Pobra Mariona.

Em passa una cosa estranya: no puc sentir cap pena per la meva sort. Una alegria interna, intensa, forta m’envaeix tot. Voldria fer-te una carta trista de despedida, però no puc. Tot estic envoltat d'idees alegres com un pressentiment de la Glòria.

Voldria parlar-te del molt que t’hauria estimat, les tendreses que et tenia reservades, del feliços que hauríem sét. Però per a mi tot això és secundari. Tinc de donar un gran pas Una cosa tinc de dir-te: casa't si pots. Jo des del Cel beneiré la teva unió i els teus fills. No vull que ploris, no ho vull. Estigues orgullosa de mi. T’estimo. No tinc temps de res més".

Francesc

A les seves germanes Teresa i Maria i a la seva tia

Estimades:

Acaben de llegir-me la pena de mort i mai he estat més tranquil que ara. Tinc la seguretat que aquesta nit estaré amb els meus pares al cel, allí us esperaré a vosaltres. La Providència de Déu ha volgut escollir-me a mi per víctima dels errors i els pecats fets per nosaltres. Jo vaig amb gust i tranquil·litat a la mort. Mai com ara tindré tantes probabilitats de Salvació. Ja s'ha acabat la meva missió en aquesta vida, ofereixo a Déu els sofriments d'aquesta hora. No vull de cap manera que ploreu: és l'únic que us demano. Estic molt content. Us deixo amb pena a vosaltres que tan us estimava, però ofereixo a Déu aquest afecte i tots els lligams que em retindrien a aquest món.

Teresina: sigues valenta! No em ploris'. Jo sóc el que he tingut una sort immensa, que no se com agrair a Déu'. He cantat ['«amunt que és sols camí d'un dia» amb tota propietat. Perdona les penes i sofriments que te causat involuntàriament. Jo sempre t'he estimat molt. No vull que ploris, sents?

María: Pobra germana meva. Tu també seràs valenta i no et colpirà aquest cop de ta vida. Si Déu et dóna fills fes-los-hi un petó de part meva, del seu oncle que els estimarà des del Cel. Al meu cunyat una forta abraçada. D'ell espero que serà la vostra ajuda en aquesta, i sabrà substituir-me.

Tia: En aquest moment sento un agraïment profund per tot ei que ha fet V. per nosaltres. Dintre de uns anys ens trobarem en el Cel. Sapigui gastar-los amb generositat de tota mena. Des del Cel pregarà per V. aquest que tant i'estima.

Dóneu records al Bastída, a la senyora Francisqueta, als didos, al Pedro, al Puig, al López, als companys estimats de la Federació que no vull anomenar; a tots els amics digueu-los-hi que moro content i que em recordaré de tots ells a l’altra vida.Als Foles, als oncles de Vallmoll, als del Jardí, al Carlos, als d'Alacant, als de Pravia, als de Sarrià, a tots el meu afecte.

Francesc

Al Padre Román Galán, SJ.

"Querido Padre Galán: Le escribo estas letras estando condenado a muerte y faltando unas horas para ser fusilado. Estoy tranquilo y contento, muy contento. Espero poder estar en la gloría dentro de poco rato. Renuncio a los lazos y placeres que puede darme el mundo y al cariño de los míos. Doy gracias a Dios porque me da una muerte con muchas probabilidades de salvarme

Tengo una libreta en la que apuntaba las ideas que se me ocurrían (mis inventos). Haré porque se la manden a usted. Es mi pobre testamento intelectual. Fíjese en el compresor de amoníaco. EL Hg puede sustituirse por un líquido cualquiera, en circuito cerrado, las válvulas por válvulas metálicas y la presión por una simple bomba centrífuga con presión (Segueix un dibuix a mà que il.lustra l’escrit i afegeix:)Le estoy muy agradecido. Rogaré por usted. Recuerdos a los de Pravia

Francisco Castelló

Dades biogràfiques

Francesc Castelló neix a Alacant, on viu tota la família per motius laborals del pare, el dia 10 d'abril de 1914. Fill de Josep i Teresa,
Juny de 1914: mor a Alacant el seu pare Josep.
Juny de 1914: arriba a Lleida amb la mare i les seves dues germanes, Teresina i Maria.
Setembre de 1922: es trasllada a viure a Juneda amb les seves germanes i mare, que exerceix de mestra en l'escola del poble.
4 de maig de 1924: primera comunió a l'església de la Transfiguració del Senyor de Juneda.
10 de març de 1929: mor a Juneda la seva mare Teresa. Els tres germans orfes es consagren espontàniament a la Mare de Déu.
1923-1930: alumne al col·legi dels Germans Maristes de Lleida.
1930-1933: estudis superiors a l' Institut Químic de Sarrià.
24-29 de març de 1932: realitza una tanda d'Exercicis Espirituals amb el jesuïta P. Román Galán.
1932: entra en la Federació de Joves Cristians de Catalunya (FEJOC).
1934: obté la llicenciatura en Química a la Universitat d'Oviedo.
1935: treballa com enginyer a la fàbrica Cros de Lleida.
1 de juliol de 1936: ingressa com a soldat de complement a l'exèrcit.
20 de juliol de 1936: detingut i empresonat al Castell de Lleida per ser catòlic.
12 de setembre de 1936: és traslladat de la presó del Castell a la presó provincial.
29 de setembre de 1936: el Tribunal Popular de Lleida a la Paeria el condemna a mort per declarar-se catòlic. És afusellat a mitjanit a les portes del Cementiri de Lleida.