Funeral per Mn. Salinas

Al cap de deu dies de l’enterrament de Mn. Lluís Pociello, la diòcesi de Lleida es retrobà de nou per encomanar a Déu l’ànima d’un altre prevere diocesà, Mn. Joaquim Salinas Colomina, que havia mort la matinada del 26 de desembre,  als 83 anys d’edat i 57 de vida sacerdotal.

A les 11 del matí del 27 de desembre, se celebrà a l’església de Sant Llorenç de Lleida, les exèquies presidides pel bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i concelebrades per un gran nombre de preveres diocesans.

Mons. Ciuraneta feu memòria de la llarga vida sacerdotal de Mn. Joaquim Salinas, amb especial incidència a la dilatada dedicació, de gairebé vint-i-cinc anys a l’atenció religiosa dels malalts de l’Hospital Arnau de Vilanova: “...ajudant a moltes persones a viure aquest pas de la mort. Allí és guanyà la general simpatia per la seva disponibilitat i simpatia. El nostre germà ajudà a moltes persones a viure el sofriment, el dolor en l’exercici del se ministeri. Ell mateix va conèixer el dolor, unint-se al del Crist. La vida de donació del nostre germà Joaquim, pot ser una invitació als joves a seguir les seves petjades generoses del seguiment de Crist en el sacerdoci”

Fou ordenat prevere l'any 1948

Mn. Salinas havia nascut a Portaspana (Osca), l’any 1922. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Lleida, rebent l’ordenació sacerdotal el 22 de maig de 1948. Durant la seva vida sacerdotal serví les parròquies de Fraga, Roda d’Isàbena, Sena, Tamarite de Litera i durant 9 anys rector de Montsó. Allí va ser l’autor d’una profunda renovació parroquial; eren els anys del post Concili.

De Montsó passa a Lleida, exercint el seu ministeri a les parròquies de Sant Llorenç i el Pilar, per dedicar-se a partir de l’any 1971 fins el 1996 com a capellà de l’Hospital Arnau de Vilanova, on va dur a terme una excel·lent labor amb els malalts i familiars, i amb el personal clínic -metges, infermers/res, auxiliars-, guanyant-se la simpatia de tots per la seva bonhomia. Donà al servei d’assistència religiosa de l’Arnau un caire participatiu i molt humà amb el tracte i l’acollida.

Si intensos van ser els anys d’activitat pastoral directa, no menys fructuosos han estat els anys en l’aparent silenci del retiro a la Casa Sacerdotal, donat a la pregària, a la lectura i atenció als germans capellans; era acollidor i bon conversador. El dia de Nadal va concelebrar l’Eucaristia amb el seus companys sacerdots, com era el seu costum i al dia següent Déu el cridà al seu Etern Nadal.

Les despulles de Mn. Salinas van rebre cristiana sepultura al cementiri de Graus.

Jordi Curcó