Homilia en el FUNERAL de

Mossèn Bonaventura Pelegrí Macarulla

Quan Mn. Ventura va complir els 80 anys, un bon grup d’amics i deixebles, dirigits per Jaume Barrull, Ramón Prat, Antoni Serramona, li van dedicar una miscel·lània, publicada per “Pagès editors”, que va reunir unes 30 aportacions amb el títol genèric.  “Església i societat en diàleg”. S’entenia llavors i s’entén ara que, si l’Església vol ser fidel a la seva missió salvadora, abans de parlar i de condemnar, ha d’escoltar, ha d’atendre i ha de dialogar. Segons l’Evangeli, Jesus actuava així.

Amb tot, al llarg de la història de l’Església, han existit èpoques de desavinença entre l’Església i la societat civil. Unes vegades, perquè l’Església no respectava l’autonomia de les realitats temporals, i altres, perquè era el món profà que volia absorbir funcions de l’Església. Malgrat les desavinences, s’hauran de cultivar les virtuts humanes i cristianes, perquè ens guiïn en la construcció de la civilització de l’amor.

Les relacions entre l’Església i la societat civil s’han espatllat altres vegades, perquè en negar l’acció benefactora del Pare Déu, s’han seguit els ídols que els prometien or i plata i no els valors del Regne de Déu: “Regne de veritat i de vida, Regne de santedat i de gràcia, Regne de justícia, d’amor i de pau” I això en un món just, lliure i fratern.

Assolir aquest món just, lliure i fratern exigeix la formació d’uns fidels laics adults que, des de la fe traduïda en una esperança activa, vagin transformant les realitats del món, segons el projecte del Pare Déu.0..

Malgrat les dificultats i les incomprensions, provinents fins i tot de l’àmbit eclesiàstic, Mn. Ventura, potenciant els Moviments obrers cristians, (JOC; HOAC) va ajudar a obrir el camí del diàleg entre la societat i Església. I Mn. Ventura ens estimula a  realitzar gests d’ajuda mútua, de comprensió, gestos d’ajuda mútua, d’aproximació, d’acollida, de tracte amistós. Es té cura dels gests, com un somrís, donar la má... Això ajuda a treure tensió a moltes situacions delicades.

A Mn.. Ventura mai l’he sentit parlar malament d’un altre; les seves paraules mai respiraven menyspreu o voluntat de fer mal. Era molt sensible a la bondat del cor de les persones.

Germans i germanes: Crec sincerament que la nostra societat necessita, més que mai, un laïcat, amb aquest estil de bonhomia, de relació amable, com ho va viure Mn. Ventura, seguint l’exemple de Jesús, de qui es diu que “tot ho va fer bé”.

 Per això proposo que l’IREL organitzi un “seminari permanent” amb el nom de “Mn Ventura Pelegrí”, que estudiï el laïcat com a laïcat, al marge del compromís que hagi pogut assumir. Els laics adults haurien de ser capaços de descobrir i d’assimilar aquelles virtuts humanes i cristianes, que afavoreixen el conviure en pau, germanor i alegria, com ho féu Mn. Ventura.

La societat lleidatana ha pogut descobrir en Mn Ventura el sacerdot que, des d’una eclesialitat, sempre ben clara i definida, ha buscat establir un diàleg, sovint no gens fàcil entre Església, moltes vegades necessitada d’una neteja a fons, i el món, sovint esclau de l’egoisme i del pecat, que demana conversió a Déu i a l’Evangeli.

Mn. Pelegrí, malgrat que la mort ens l’ha arrabassat d’aquest món, seguirà essent un referent social, cívic i religiós de primera magnitud dins l’Església i de les terres de Lleida.

Dono gràcies a Déu, que va desvetllar en el cor del prevere Ventura aquesta vocació de promoure les vocacions laïcals, sobretot l’apostolat seglar i l’Acció Catòlica.

 Això és també el que necessitem com a Església: estar sempre oberts a Déu, per tal de ser sensibles a les crides a la renovació i a la conversió. Testimoniar l’absolut de Déu en el si de la solidaritat humana és la condició de la mateixa Església. El Concili Vaticà II ens la presenta com “la servidora de la humanitat; l’Església, que cada cop se sent més present en el món perquè està molt preocupada per la persona, però fonamentalment centrada en Crist.  Una Església que ella mateixa se sent enviada al món per a ser “ferment i ànima de la societat”, una Església que vol prolongar la missió del Crist: establir el Regne de Déu, afavorint la pau, la justícia i l’amor. Així volia Mn. Ventura l’Església de Crist. Que la misericòrdia del Pare l’hagi acollit a l’Església de la Glòria.

X Francesc Xavier, Bisbe de Lleida