La diòcesi de Lleida acomiada les despulles de

Mossèn Bonaventura Pelegrí Macarulla

La catedral de Lleida va acollir el passat 7 de desembre a les 5 de la tarda, el comiat de les despulles de Mn. Bonaventura Pelegrí Macarulla, amb la celebració eucarística presidida pel bisbe de Lleida Mons. Francesc Xavier Ciuraneta i concelebrada pel degà del capítol catedral, del qual n’era canonge emèrit i uns setanta preveres, molts d’elles vinguts d’altres diòcesis, entre aquests, diversos vicaris generals com els d’Urgell o Tarragona i també el de la diòcesi de Barbastre-Montsó, Mn. Pedro Escartín. S’hi feu especialment present un dels dos germans de Mn. Ventura també sacerdots, Mn. Ignasi Pelegrí, missioner a Veneçuela; mentre que l’altre, Mn. Jesús, missioner a Cali (Colòmbia), no va poder finalment viatjar a Lleida.

La catedral era plena de gom a gom per nombrosos fidels, molts d’ells membres de moviments d’Acció Catòlica o de moviments obrers com la JOC i la HOAC, manifestant la seva admiració pel sacerdot desaparegut i units per la pregària per Mn. Ventura i alhora acompanyar als seus germans i demés familiars. Ho feren també diverses autoritats com l’alcalde Sr. Àngel Ros i altres regidors i el rector de la Universitat, Sr. Joan Viñas.

La celebració exequial va començar amb la rebuda del fèretre que contenia les despulles de Mn. Ventura, damunt el qual els canonges Mn. Jesús Tarragona i Mn. Josep Martí col·locaren l’estola, la casulla i el llibre dels evangelis obert, símbols del seu ministeri sacerdotal, alhora que s’encenia el ciri pasqual, símbol del Crist Ressuscitat.

Mons. Ciuraneta en la seva homilia recordà com Mn. Ventura, malgrat les dificultats i les incomprensions, potenciant els moviments obrers, va ajudar a obrir el camí del diàleg entre la societat i l’Església: “...la societat lleidatana ha pogut descobrir en Mn. Ventura el sacerdot que, des d’una eclesialitat, sempre ben clara i definida, ha buscat establir un diàleg, sovint no gens fàcil entre l’Església, moltes vegades necessitada d’una neteja a fons, i el món, sovint esclau de l’egoisme i el pecat, que demana conversió a Déu i l’Evangeli”.

El bisbe de Lleida proposà a l’IREL l’organització d’un seminari que porti el seu nom, per a que estudií el laïcat: “Els laïcs adults haurien de ser capaços de descobrir i d’assimilar aquelles virtuts humanes i cristianes que afavoreixen el conviure en pau, germanor i alegria, com ho feu Mn. Ventura”. Mons. Ciuraneta va cloure la seva homilia asseverant que: “...Mn. Pelegrí seguirà essent un referent social, cívic i religiós de primer magnitud dins l’Església i les Terres de Lleida”.

En la pregària dels fidels, representants de moviments i grups d’apostolat seglar van pregar pel dinamisme eclesial arreu del món, per la pastoral dels moviments d’AC, per l’Església que ell va estimar i va fer estimar i per la concòrdia i la pau.

Finalitzada la celebració i abans d’acomiadar les despulles de Mn. Ventura, el vicari general Mn. Joan R. Ezquerda va prendre la paraula per agrair a tots les mostres de condol rebudes, moltes d’elles arribades al bisbat de Lleida des de diversos indrets de Catalunya, com el del bisbe emèrit Ramon Malla o el de Girona, Carles Soler i altres d’arreu del món com la del cardenal de Bogotà, Mons. Pedro Rubiano; del bisbe de Quebec, Mons. François Lapierre, dels moviments catòlics de Joves i Pax Romana, de París; dels laics de Buenos Aires i de Bahia Blanca (Argentina); del coordinador de Pax Romana d’Àfrica, de la JEC de Montreal, de la Universitat de Melbourne, de la JEC i MIEC Internacional, de la International Young Catholic Students, del Moviment Internacional de Professionals i Intelectuals Catòlics i del Secretariat Llatinoamericà i del Caribe dels MIEC i JECI.

Finalment el sacerdot Luis Maria Goikoitxea, assessor europeu de Pax Romana, va recordar la personalitat de Mn. Ventura, com un cristià coherent i valent.

L’Himne a la Perseverància, que tant va cantar Mn. Ventura, fou el comiat final a un “magnànim prevere” o un capellà que ja és “Patrimoni de la Humanitat” com l’ha definit la premsa local amb motiu del seu traspàs.