|
Mossèn Fontova celebra Pasqua a la Casa del Pare
La seva vida en l’exercici del ministeri sacerdotal ha estat molt rica i fructuosa. Era un capellà “full time”; les 24 hores del dia estava al servei dels feligresos, de preferència els pobres i necessitats, i en altres apostolats diocesans. Home emprenedor, curós de la dignitat de la Casa de Déu, construí el temple parroquial de Sant Jaume; posteriorment el de la Mare de Déu del Pilar, primerament al carrer Tamarit de Llitera, i després l’actual al Passeig de Ronda, prop la Plaça Europa, a Lleida. I va fer la reforma del d’Alguaire, el temple i el monument al Sagrat Cor. Devot de la Mare Déu, era fidel a la Peregrinació a Lourdes amb l’Hospitalitat. Més conegut per la seva capacitat empresarial i constructor de temples, animava també la seva acció pastoral un marcat compromís social, fruit de l’Evangeli, que es manifestà en la seva estada a Canelles, amb activitats a favor dels treballadors en defensa dels seus drets i promoció de les condicions de vida i dignitat humana. El seu afany per la formació humana i l’aprofitament del temps d’oci va fer que construís un saló parroquial de cinema i organitzés altres actes culturals, a Juncosa. Entusiasta de la pastoral de la salut, ha estat capellà de la Clínica l’Aliança des de 1983 fins el moment del seu traspàs. En la seva tasca parroquial, ha tingut cura de les parròquies de Sant Martí, Lleida, on començà com a vicari. Després foren Senet, Aneto, Forcat i Bono. Nomenat ecònom de Juncosa, regí la parròquia de 1960 a 1964. Alguaire i Almacelles foren un altre pas fins arribar a Lleida, nomenat rector adjunt de Sant Martí. Ja després Rector de Sant Jaume i de la Mare de Déu del Pilar, construí els dos temples parroquials. En aquest temps fou també dos anys encarregat de la parròquia de Bell-lloc. Entre altres menudalles pastorals va ser consiliari de les “XL HORES, “Associació de la “Guàrdia i Oració al Santíssim Sagrament”. D’àmbit supra parroquial, va ser Arxiprest de Lleida - Seu Vella, i membre del Consell Diocesà de Pastoral i del Consell Presbiteral. Mn. Antoni Fontova i Vilamajó, celebreu per sempre més la joia de la Pasqua, amb la Mare Déu i els sants, al Cel. Mn. Jaume Montaña Missa de ressurrecció en la parròquia del Pilar, de Lleida, per acomiadar al seu exrector Mn. Antoni Fontova
Amb la Missa de la solemnitat de la Resurrecció del Senyor, celebrada a 2/4 de 5 de la tarda del Diumenge de Pasqua, la parròquia de la Mare de Déu del Pilar de Lleida va acomiadar al seu exrector Mn. Antonio Fontova Vilamajó, que havia traspassat als 77 anys d’edat i 55 de sacerdoci, el vespre del 21 de març, Divendres Sant, en la clínica l’Aliança de Lleida, de la que n’era capellà des de feia vint-i-cinc anys fins la seva mort. Nombrosos fidels ompliren el modern temple parroquial, que quan ell n’era rector, havia fet possible fa trenta-un anys, per donar l’últim adéu-siau i pregar per al seu estimat Mn. Fontova. A la celebració assistí també una representació de l’Ajuntament de Lleida, encapçalada per l’alcaldessa en funcions Montse Mínguez i altres regidores i la diputada electa Conxita Tarruella. La celebració començà amb l’himne de la Pasqua “Crist ha ressuscitat”, interpretat amb sentiment i emoció pel Cor Parroquial. En representació del bisbe administrador apostòlic Javier Salinas, que tot i haver presidit el Tridu Pasqual a la catedral de Lleida, no va poder assistir a l’enterrament de Mn. Fontova; aquets fou presidit pel vicari general Mn. Joan R. Ezquerra. Amb ell, concelebraren el vicari de Pastoral Mn. Josep A. Jové, l’actual rector Mn. Francesc Xavier Jauset i la pràctica totalitat del presbiterat diocesà. El vicari general en la seva homilia es referí als traspàs de Mn. Fontova com l’acomiadament a “un germà, un company sacerdot, un pastor i un amic al que tots estimàvem”. Tanmateix esmentà la circumstància de la seva mort ocorreguda el vespre del Divendres Sant, quan els cristians commemorem la mort de Crist i la del seu enterrament en la tarda del Diumenge de Pasqua, quan celebrem amb goig la Resurrecció del Senyor: “No ho explica tot això?”, es preguntà Mn. Ezquerra. El vicari general feu memòria del rector traspassat com un home d’intensa pregària i d’adoració eucarística, tal i com havia estat consiliari de la Guàrdia d’Oració al Santíssim Sagrament (Quaranta Hores). També del seu amor a Maria, recordant com fou ell “...qui ha infantat aquesta parròquia dedicada a la Mare de Déu del Pilar”. El vicari general va cloure la seva homilia recordant Mn. Fontova com un sacerdot que va confiar en Déu, compassiu i bondadós i el va servir, lliurant-se amb fidelitat a l’Església fins a la fi: “...Hem, perdut un mossèn, però hem guanyat un intercessor” afirmà, alhora que va convidar els fidels a pregar per les vocacions: “...som grans i pocs, però cal tenir esperança....Déu proveirà!”. Abans de cloure la celebració i com s’acostuma a fer en el comiat d’un prevere, el secretari general del bisbat Mn. Daniel Turmo, donà lectura a la referència biogràfica de Mn. Antoni Fontova, nascut el 1930 a Castelló de Farfanya i ordenat prevere el 1953. Esmentà el secretari general tots els pobles on serví pastoralment: Senet, Aneto, Forcat, Bono, Juncosa de les Garrigues, Alguaire i Almacelles; fidels i veïns d’aquests pobles es feren també presents a la celebració. A la ciutat de Lleida va exercir també en la parròquia de Sant Martí i ja com rector les de Sant Jaume i la Mare de Déu del Pilar, havent estat el promotor de la construcció de les dues esglésies parroquials. El vicari general feu també referència a les mostres de condol que tant l’actual bisbe de Tortosa i administrador apostòlic Mons. Javier Salinas, com els dos bisbes emèrits Mons. Ramon Malla i Mons. Francesc Xavier Ciuraneta, havien fet arribar a la parròquia de la Mare de Déu del Pilar, donant alhora gràcies a Déu pel do del sacerdoci de Mn. Antoni Fontova i convidat el fidels a pregar per ell. Finalitzada la celebració, les seves despulles van ser traslladades fins el cementiri del seu poble natal Castelló de Farfanya, on van rebre cristiana sepultura. Degut a que la Missa de comiat fou la pròpia del Diumenge de Pasqua, la parròquia de la Mare de Déu del Pilar celebrarà una Missa exequial pel seu ex-rector el proper dimarts 1 d’abril, a les 8 de la tarda. Funeral a la parròquia del Pilar pel seu ex-rector Mn. Antoni Fontova
La parròquia de la Mare de Déu del Pilar de Lleida, tornà a omplir-se de fidels en la tarda de l’1 d’abril, per assistir a la Missa funeral per l’ànima del seu ex-rector Mn. Antonio Fontova, que havent traspassat el vespre del Divendres Sant, havia estat acomiadat el Diumenge de Resurrecció, amb la celebració de la Missa de Pasqua. Presidí la celebració l’actual rector Mn. Francesc Xavier Jauset, concelebrant altres sacerdots, entre ells Mn. Gerard Soler, rector de Santa Mª de Gardeny i amic personal de Mn. Fontova, qui a petició del rector feu l’homilia. Mn. Soler es referí a l’exrector com “un bon pastor”, fent memòria d’aspectes o experiències de la seva vida sacerdotal: “que a mi m’han fet be, que son exemples que cal imitar i no pas un panegíric”. Recordà Mn. Fontova com un “capellà ple de bondat, amb ganes d’estimar a la gent i a l’Església. Ha mort amb plenitud, sent un sacerdot feliç fins el final”. Mn. Gerard convidà els fidels a pregar per les vocacions: “...per a que pugui sortir de la parròquia del Pilar algun jove que ompli el buit que deixa Mn. Fontova”. Abans de cloure la Missa, tres seglars prengueren la paraula per recordar el seu exrector amb qualificatius i expressions agraïdes i emocionades com: “sacerdot exemplar”, “ens omplia de pau i sabia estar”, “gràcies, bon pastor”, “era un home, molt, molt bo” i “Que no es millor qui fa moltes coses si no qui estima més. Mn. Fontova estimà molt”... El rector Mn. Francesc Xavier Jauset agraí la nombrosa assistència al funeral i també el reconeixement vers el sacerdoci i convidà els feligresos a seguir treballant per la parròquia: “...com ho faria Mn. Fontova”. El cant final fou el popular “Al Cel, al cel, al cel, Maria jo us veuré” cantat amb emoció pel cor parroquial i els fidels, palesant tanmateix una altra vessant de Mn. Fontova, el seu amor a la Mare de Déu. Al cel Sia! |
