Laic / Laica
Martir / Beat / Sant

És l’única dona que presenta aquest procés. Per altra banda, potser és el cas més clar de mort per martiri.

Va néixer a Alfarràs, filla de Francisco y Antònia, el 17 de març de 1876. Allí mateix va ser batejada. Era viuda de Francesc Figuera Aige, amb qui es va casar, també a Alfarràs, el 8 de setembre de 1897. Van tenir dos fills, que foren missioners jesuïtes a l’Índia. A la parròquia feia catequesi i practicava la caritat. Molt valent i decidida. Vivia pobrament.

Portava sempre al coll un sant Crist que mai es va treure, ni tant sols en aquells moments en què podria comprometre-la. Cada dia, abans del treball, anava a Missa. Quan al poble no n’hi havia, es desplaçava als pobles veïns. Al dir de la gent, la seva vida era una vida santa.

Era el 25 de febrer de 1937 –tenia aleshores 60 anys– que la van detenir a la tarda, la van portar a una casa d’uns parents, casa que el Comitè havia incautat un temps abans. Des del carrer sentia la gent els crits d’Antònia. Què passava? Va morir ofegada pel mateix sant Crist que portava al coll, i que els milicians li van clavar a la boca. Va ser portada a la carretera d’Algerri i enterrada sota un munt de pedres.

La vida va ser santa. La mort... martirial.