Prevere
Martir / Beat / Sant

Fill d’Almenar, on nasqué el 13 d’octubre de 1865 en el si d’una família levítica. Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Lleida i fou ordenat sacerdot el 20 de desembre de 1890.

Exercí el ministeri en diverses parròquies del bisbat. Fou successivament rector d’Irgo, la Règola, Almatret i Corbins on arribà el 1920. A Almatret excel·lí pel zel i el bon ordre de la parròquia i del seu arxiu. Ell batejà i inicià en la doctrina cristiana qui seria el beat Josep Ormo i Seró. A Corbins, des de 1920, serví amb dedicació la parròquia amb total senzillesa.

En arribar la guerra fou instat a fugir. Per la seva ancianitat, miopia i escassa visió, vagava pels camps mig perdut fins que fou detingut i obligat a presenciar la crema dels elements i objectes sagrats del temple, essent “víctima –s’escrigué– de burlas e insultos de toda clase, manteniendo una actitud serena i digna”.

Portat a la presó de Lleida hi estigué fins el 25 d’agost, en què fou mort. Aquest dia arribà a Lleida la columna anarquista de Durruti de pas cap al front d’Aragó i, després d’incendiar la Catedral, volgueren calar foc també a la presó. S’evità lliurant-los 20 presos. Mn. Àngel fou un d’ells. Trets de la presó els portaren a peu, entre escarnis i maltractaments, fins l’inici de l’esplanada del Camp de Mart. En arribar-hi, els donaren mort. Passà en l’espai que avui és cruïlla dels carrers de Sant Martí i Camp de Mart. Tenia 70 anys.