Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1322-1324

Tan bon punt va morir Guillem d’Aranyó, els electors del futur bisbe de Lleida van ser citats. Aquesta tríade electora estava formada per: Pere de Molina, ardiaca de la Ribagorça; Hug de Cardona, preceptor de Lleida i Bernat d’Avellana, prior de Roda. Se’ls va donar de temps per elegir el successor el que tardaria en cremar un ciri d’un pam i cinc dits d’alçària. Els candidats eren els mateixos electors o d’altres de Lleida o de Roda.  

 Els tres electors havien de concordar el nom elegit, aquest fou Ponç de Vilamur; la data de l’elecció 4-I-1332. El papa Joan XXII confirmà l’elecció de Ponç enviant una butlla del nou nomenament com si l’hagués elegit ell mateix. El nou bisbe, des d’Avinyó, va nomenar a Gelabert de Cruïlles, sagristà de Lleida, i a Pere Molina, com a vicari general. 

 La catedral de Lleida es trobava en obres i aquestes anaven a poc a poc. Decidí impulsar-les i per a tal tasca retirà unes 70.000 lliures jaqueses, que es trobaven a la sagristia de la Seu, per a “continuar les obres de la Seu”. I, a la vegada, decidí vendre alguns béns propietat del bisbe i del bisbat. 

 Formà part de la junta de bisbes i prohoms reunida pel monarca Jaume II, que es trobaven a Lleida, en la diada de sant Lluc, 18-X-1324, per a aclarir a qui corresponia els drets de successió de la Corona de Mallorca. Aquesta junta decidí el matrimoni de Jaume de Mallorca amb Constança, neta del rei Jaume II d’Aragó.

 Es prohibí a moros i jueus el vendre i portar armes. Es castigava als blasfems i a les persones que contreien matrimoni clandestí. Es va procurar protegir jueus i sarraïns, sempre que ells fessin el mateix amb els cristians. En aquest punt hi havia interessos econòmics i d’ordre públic per totes les parts afectades. 

 Ponç de Vilamur dictà unes constitucions per a la confraria del Sant Drap.

S’ignora quan morí el bisbe Ponç.

 Mn. Ramiro Viola González