Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1299-1308

La seva lauda sepulcral a la Seu Vella, diu que fou fill del rei Pere II, i per tant, germanastre de Jaume II, de qui fou conseller. Canonge de Lleida (1268) i prior de Sant Vicenç de València (1269), va ésser nomenat bisbe de Lleida l’any 1299. Arreglà el servei de la catedral i al capítol general de I’Assumpta disposà que només s’hi fessin bateigs. També ratificà que el capellà del Comte celebrés la missa de l’alba.

 Celebrà sínode diocesà el 1301sobre disciplina eclesiàstica i féu confegir una compilació de les constitucions sinodals. 

 Al sínode s’acordà que:

  • Durant la consagració, a la missa, es toquessin les campanes i, qui, estant a casa o al carrer, s‘agenollés i resés un Pater noster i l’Ave Maria, lucraria 40 dies d’indulgències.
  • En temps d’interdicte s‘exceptuaven les festivitats de les tres Pasqües i la festa de l’Assumpta.
  • El prevere havia de saber: els 10 manaments; el Credo; els 7 sagraments; els dons de l’Esperit Sant; els 7 pecats capitals i les virtuts oposades; les 14 obres de misericòrdia...
  • Els clergues no jugarien al tresillo, escacs o altres jocs aleatoris. Tampoc podien ser col·lectors de cap santuari, hospital, pont o altres.
  • Tots els clergues tindrien el llibre de la “Constitutio...”

 Contribuí a la fundació de l’Estudi General de Lleida el 1300, sens dubte el fet mes important del seu pontificat. Un grup de canonges, ben preparats, foren l’ànima dels estudis i juntament amb l’estament seglar, van tirar endavant una obra de formació humana i espiritual, que va durar fins al dia 11-XI-1707. Deu anys després es consolidava l’espoli amb el decret de Nova Planta i Lleida es quedava sense universitat i sense catedral. Un fet que va marcar època en la vida de l’església lleidatana.

 El 1308 anà amb l’expedició de Bernat de Fenollar a Almeria. I va morir a Lleida el 4-IX-1308. Enterrat a la capella de sant Nicolau, fundada pel seu germà Jaume Sarroca.

 Mn. Ramiro Viola González