Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1143-1176

Canonge ardiaca de la catedral de Roda d’Isàvena i des de 1143 bisbe d’aquesta seu.

Fou el primer bisbe de Lleida durant la segona etapa de la història diocesana.

Va participar en la reocupació cristiana de Lleida, l’any 1149, acompanyant Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona, Ermengol VIè comte d’Urgell; els cavallers del temple, soldats almogàvers, etc.

Immediatament traslladà la residència oficial episcopal a Lleida, on de fet, ja li tenia. El bisbe Guillem Pere va baixar de les muntanyes pirinenques a establir-se a la terra plana i ja no se’n va moure mai més. Signava com a bisbe de Lleida, encara que de vegades hi afegia també de Roda. Al 1149 va traslladar la seu del bisbat de Roda a Lleida.

El 30-IX-1149, la mesquita, que ocupava l’espai de la catedral cristiana-visigòtica de sant Vicenç, va ser transformada en la nova catedral cristiana lleidatana. La titular en va ser Santa Maria, en el misteri de la seva Assumpció al cel . Des de llavors, al fer-se memòria de Santa Maria ja s’entenia que era aquest misteri marià, recordat en la festivitat litúrgica el 15 d'agost.

Guillem Pere de Ravidats, va fer les primeres constitucions diocesanes de l’època moderna. Va rebre els delmes i primícies dels fruits de les terres lleidatanes, sempre amb el consentiment de Ramon Berenguer IV, aquest li concedí totes les mesquites amb llur béns per convertir-les en esglésies.

Efectuada la consagració de la nova catedral, es va dedicar a organitzar-la:

  • Traslladà de Roda a Lleida les dignitats del Pallars, Ribagorça, Benasc i Terrantona. I el deganat.
  • El 29-IV-1168 determinà que el número de canonges de la seu ilerdense no ultrapassaria els 25, deixant a discreció dels successors les possibles variacions. Es rebrien el dia de l’Assumpta.
  • Va dotar l’ infermeria de la seu amb els delmes de l’església de la Granja d’Escarp.

Va fer d’home bo en les desavinences entre l’arquebisbe de Saragossa i l’abat de S. Joan de la Penya. I també una concòrdia amb els monjos del monestir de S. Ruf.

El 17-XII-1176 va morir a Lleida i quan les obres de la seu ho van permetre, es van traslladar les seves despulles a la capella de les gralles o de les Neus, una de les primeres advocacions marianes del bisbat de Lleida. Aquesta capella va desaparèixer quan hi hagué una explosió a la Seu Vella la nit d’entre 14 al 15 de juliol de 1812, durant l’ocupació napoleònica de la ciutat de Lleida.

Mn. Ramiro Viola González