Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1177 - 119

Era fill natural de Ramon Berenguer IV, un dels conqueridors oficials de Lleida, que va arrabassar-la del poder del moros l’any 1149.

 El 1186, davant del capítol de la catedral va jurar el mantenir i conservar, íntegrament, els privilegis i concessions que els havia fet el bisbe Guillem Pere de Ravidats. Eren temps d‘inseguretat jurisdiccional i l’organització de la nova diòcesi lleidatana no estava gaire madura. 

 Berenguer fou abat de Montearagón, bisbe de Tarassona i després de Lleida (1177) i arquebisbe de Narbona.

 Se sospita que, donada la seva ascendència principesca, va fer esforços per retallar la dependència que la seu lleidatana tenia envers la metropolitana tarraconense.

 Hagué d’afrontar el perill de l’heretgia dels càtars que s’havia filtrat a les terres de Lleida, des dels Pirineus fins a la serra del Montsant. Amb repobladors, comerciants...

 El 1179 assistí al III Concili del Laterà que es celebrà a Roma. L’any següent, a Lleida, se’n va celebrar un de provincial, doncs s‘havien de donar a conèixer les decisions de l’ecumènic i aplicar-les a les terres de la província tarraconense.

 El Papa Celestí III hi va enviar el seu legat, el seu nebot Gregori, cardenal de Sant Angelo. Sempre pel camí de la reforma eclesiàstica. Molts cops començada i mai acabada. 

 Mentre a Balaguer i a la vora del mateix riu Segre, a la Noguera, predominava la població cristiana, a Lleida ho feia la d’origen sarraí.

 Les qüestions amb els cavallers de les associacions: orde del Temple i orde dels Hospitalaris, havien començat i durarien fins al S. XIX, fins la desamortització.

 El trasllat de Berenguer a la seu de Narbona, el va lliurar d ‘uns problemes i li‘n va carregar de nous i mes difícils. Sobretot el del catarisme.

 El 1191 deixà la seu lleidatana i fou bisbe de l’arquebisbe de Narbona. L’any següent morí.

 Firmava “Berengarius in Ilerda”

Mn. Ramiro Viola González