Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1291-1298

A la mort del bisbe de Fluvià, el 1285, la seu de Lleida fou vacant durant sis anys per manca d’acord en l’elecció. Uns volien elegir Guillem de Montcada, nebot del bisbe que havia consagrat la, avui, Seu Vella, d’altres s‘inclinaven per Hug de Mataplana, prebost de Marsella i protegit pel rei Alfons III. Els paers de Lleida afavorien Montcada.

 Estant així les coses, Berenguer de Fluvià, nebot del bisbe difunt, i Hug de Mataplana, amb protecció reial, es van dirigir a Roma per exposar a Honori IV la situació en que es trobava la diòcesi de Lleida. Algú va morir assassinat pel camí. Honori IV va elegir Guerau d’Andrià de qui es diu que era estranger. 

 Assistí al concili provincial de Tarragona, de 1291, firmant en darrer lloc com Geraldo Ilerdense. I celebra sínode diocesà el 1292 o 1296.

 El 1292, mentre es trobava a Barcelona, va concedir indulgències als seus diocesans lleidatans que ajudessin a l’edificació de l’hospital de santa Eulàlia del Camp, Barcelona.

 En 1293 va accedir a la petició dels paers lleidatans, de què en temps d’interdicte, es seguissin tocant les campanes conegudes amb els noms de cimbala latronis et aurorae. Tocaven per avisar quan es podia entrar i sortir de la ciutat. Tocades les campanes es tancaven, per dins, les portes de la ciutat que, en aquells moments, no es tocaven per motiu de les desavinences capitulars. 

 El seu nom és troba íntimament unit al de la relíquia del Sant Drap, rebut de mans del comerciant Arnau de Solsona l’any 1297. L ‘esmentada relíquia procedia del regne de Tunísia. Per una sèrie de situacions la relíquia del Sant Drap va arribar a Lleida i es pogué salvar dels  saqueigs però durant la guerra civil espanyola va sortir de Lleida i mai més hi ha tornat.

 Guerau d’Andrià firmava bisbe de Lleida i de Roda.

 S’ignora quan va morir.

 Mn. Ramiro Viola González