Episcopat Lleida
Anys inicial-final del mandat com a bisbe de Lleida: 
1191-1205

Fill de Raimond de Camporrells i de Lombarda de Camporrells. De molt jove va ser adscrit a la catedral de Roda d’Isàvena i allà estudià sota la protecció i la tutela del bisbe Guillem Pere de Ravidats. Fou rector de la parròquia de Santa Maria de Tamarit. L’any 1192, essent ardiaca de la catedral de Lleida, va ser elegit bisbe de la diòcesi lleidatana. Però, va esperar a consagrar-se a que Berenguer prengués possessió de la diòcesi de Narbona.

\/a ser hereu testamentari - marmessor, junt amb altres bisbes i l’abat de Poblet, del testament del rei Alfons II, germanastre del bisbe Berenguer.

La seva elecció com a bisbe va ser molt ben rebuda per Ermengol VIIIè, comte d’Urgell, senyor d’una part de Lleida.

Aconseguí de Celestí III una butlla, amb la qual es posava sota la protecció del bisbe lleidatà, el monestir de S. Victorià de la Ribagorça i una altra de l’abadiat d’Àger.

Litigà amb els cavallers del Temple sobre els delmes dels molins de Lleida. I amb alguns bisbats veïns acusant-los d’haver retallat les terres del bisbat de Lleida per engrandir les seves tot aprofitant la captivitat sota els àrabs.

Va viatjar a Roma per resoldre un litigi amb el bisbe d’Osca en la qüestió dels límits diocesans: Barbastre, Bielsa, Gistaín, Alquézar. 

Va concedir a Elvira, comtessa d’Urgell, autorització per a fundar a Lleida, el monestir de sant Hilari. On hi és, avui, l’hospital de Santa Maria. Allí hi va viure la darrera comtessa d’Urgell, Aurambiaix. Les primeres monges procedien del de Vallbona de les Monges, mare del Císter femení a les terres de Lleida. Autoritzà la instal·lació dels trinitaris, al Cap-Pont, concedint-los el tenir fossar propi.

La seva obra perdurable va ser la benedicció i col·locació amb l’assistència del rei Pere II i el comte d’Urgell, Ermengol VIII, de la primera pedra de l’obra de la Seu Nova  -avui Seu Vella- el 1203. 

Va morir el 22-IV-1205. Enterrat vora del bisbe Guillem, el seu protector, a la Seu de Lleida. A l’epitafi s’hi va inscriure: Presul optimus.

Mn. Ramiro Viola González