Fou canonge de València, Barcelona i Lleida. També ardiaca de Santa Maria del Mar de Barcelona. Nomenat per Joan XXII “quia vacabat apud Romanam curiam”. 

 Arnau de Cescomes se’l va considerar com un bisbe noble, savi i virtuós. 

 Al concili provincial de Tarragona, 1312, va llegir la sentència condemnatòria, absolutòria i de dissolució de l’orde dels Cavallers del Temple. Els seus béns van passar, essencialment, a l’orde dels hospitalers. 

 Durant el seu pontificat, continuaven les obres del claustre de la catedral. Mancaven diners per acabar l’obra i per a això es demanaven col·lectes diocesanes, que, com sempre, farien els rectors. 

 Dels seus temps data la capella de Jesús o dels Infants. La va començar sent arquebisbe de Tarragona. L’altar de la capella de Jesús la va enriquir amb nombroses relíquies de sants. Els qui visitarien i resarien davant de l’altar de Jesús, a l’esmentada capella, lucrarien 40 dies d’indulgència. 

 De litigis n’hi havia en abundància. Un d’ells va ser amb el bisbe de Lleida per motius de jurisdicció. Altres litigis els va tenir amb l’abat d’Àger, Andreu, sobre matèria d’exencions.

 Havia donat llicències per a ordenar-se al rector de Baldellou, de l’arxiprestat nullius d’Àger. A les dimissòries s’hi posava “abbaciatus Aggerensis, diocesis Illerdensis” Del bisbat de Lleida encara no ho era, Àger era una abadia.

 Arnau va morir a Tarragona el 9-IX-1340.

 Mn. Ramiro Viola González