Laic / Laica
Martir / Beat / Sant

 Nasqué a Lleida el 19 de gener de 1905 en el si d’una família humil i cristiana. Residia, just al costat de la parròquia de Sant Llorenç, amb els seus pares i germans; un d’ells, Amadeu, n’era el sagristà major.

El seu propi pare, el Sr. Josep A. Jové, conegut com “el bon Josep”, terciari franciscà, va morir els primers dies de la guerra civil, el 25 de juliol de 1936, i va ser llençat al canal, al seu pas per la Bordeta. La seva mare treballava en un forn de pa del mateix barri, i una de les seves germanes va professar com a carmelita en el convent de Lleida.

Pere i els seus germans freqüentaven l’església de Sant Pau regentada pels pares claretians; estaven adscrits, a més a més, a la Confraria del Cor de Maria i a les Joventuts d’Acció Catòlica.

Com sigui que als primers dies de la guerra civil, va ser incendiada la parròquia de Sant Llorenç, es va calar també foc a la casa del sagristà, motiu pel qual tots hagueren d’abandonar la seva residència i refugiar-se en diferents llocs, Quan el 23 de juliol Pere es traslladava a Benavent de Lleida, a casa d’uns parents, va ser detingut i empresonat, restant així, privat de llibertat fins al dia 31 de desembre de 1936, en el qual va ser afusellat en el cementiri municipal d’aquesta ciutat i enterrat en el fossar comú.

Existeix una còpia de la carta de Pere, de 15 de desembre de 1936, escrita des de la cel·la en la qual vint-i-vuit condemnats a mort s’acomiaden dels seus familiars, mentre esperen el martiri, en la seguretat de ser acollits per Déu.

Un altre document important és la carta d’un dels germans de Pere, en la qual assabenta que rebia, sovint, el sagrament de la penitència, impartit per Mn. Vallès, el qual va comentar, amb posterioritat, la idea de Pere de donar gustosament la seva vida per Crist, ajudant i animant els companys empresonats, i dedicant les seves darreres paraules a la seva mare. En els darrers dies compartia cel·la amb Daniel Farreres Guardiola, de la Federació de Joves Cristians de Catalunya, patint tots dos junts el martiri, amb la idea bàsica, assumida per tots dos, segons testimonis vigents, de sacrificar la seva vida per Déu i per l’Església.