Laic / Laica
Martir / Beat / Sant

 Nascut a Lleida el 16 de gener de1901, fou batejat a la Parròquia de Sant Pere-Catedral el 14 de març d’aquell any. Neix en el si d’una família cristiana tradicional, i perd la seva mare quan tenia dos anys, i el seu pare en complir els disset. Realitzà els estudis de primera i segona ensenyança al Col·legi dels Germans Maristes, i posteriorment la carrera de Farmàcia a la Universitat de Madrid, on obtingué la Llicenciatura, especialitzant-se en “Anàlisis Clíniques” en l’Institut Ramón i Cajal, de Madrid.

Es casà, també a Madrid, el 14 de maig de 1931, amb Matilde Vélaz de Medrano Cenedese, naixent d’aquesta unió dos fills, Fernando el 1932, i Matilde el 1934.

Instal·lat a Lleida, obrí el seu Laboratori d’Anàlisis Clíniques; aprovà les oposicions de la Secció d’Anàlisis Clíniques de l’Institut de Sanitat, càrrec del qual va ser destituït en accedir al poder els nous càrrecs polítics a partir de juny de 1936, regentà la farmàcia de la seva propietat, situada al carrer Major d’aquesta ciutat.

Compromès amb les seves conviccions religioses, oïa missa diària en l’església dels Franciscans, propera al seu domicili, i pertanyia a diferents confraries religioses de la ciutat. El seu catolicisme era profund i fervent, compartint amb la seva esposa il·lusions de futur que foren truncades prematurament amb la seva mort. Políticament milità a les files de la CEDA, com molt jovent d’aquell moment, amb ideals de millorar la Pàtria.

El 29 d’agost de 1936, fou detingut a la rebotiga de la seva farmàcia i conduït a la presó de Lleida, cel·la 36, on restà fins al dia primer de novembre. En aquesta data va ser traslladat al Saló de Plens de la Paeria, i, jutjat pel “tribunal popular”, fou condemnat a mort. Entre d’altres motius s’al·legà que anava a missa tots els dies als Franciscans i que havia acompanyat algunes monges a votar. Aquella mateixa nit, matinada del dos de novembre, va ser transportat juntament amb d’altres condemnats al cementiri de Lleida i perdonant els que l’anaven a matar, fou afusellat en el mur i enterrat en la fossa comuna.

En les notes i carta que diàriament dirigia a la seva esposa, va deixar el senyal de l’estimació profunda que sentia per la seva família, per Déu i de l’acceptació de la situació per la que passava en aquells moments; les seves cartes són una font de pau.