Prevere
Martir / Beat / Sant

Els germans Joan i Felip Baldomà nasqueren a Lleida i la Seu d’Urgell respectivament, el primer d’ells el 7 d’octubre de 1875 i el segon el 8 d’octubre de 1877. Tots dos escoltaren la crida del Senyor, ingressaren al nostre Seminari, i hi cursaren els estudis eclesiàstics. Seguiren camins paral·lels en la vida i en la mort.

Joan, ordenat sacerdot el 17 de desembre de 1898, tingué cura d’ànimes a l’Ametlla i Corsà on fou rector, per passar –el 1910– a Fontdepou on seguia encara de rector el 1936.

 Felip, ordenat sacerdot el 24 de maig de 1902, estigué de vicari a Àger, Seròs i l’Ametlla, per passar –el 1910– a rector de la Règola. Allí es trobava el juliol de 1936. Un i altre, entusiastes de les Missions, havien instituït el 1935 una beca per un seminarista indígena.

 En esclatar la persecució religiosa uniren les seves vides i es refugiaren a Àger. Volguts i estimats, no foren molestats. A la fi, però, foren detinguts dient-los que els havien de portar a Balaguer per ésser interrogats. No hi arribaren mai. En arribar a l’indret del convent de les Avellanes, s’aturà el cotxe, els feren baixar i foren morts a trets al peu del cementiri del convent, llavors residència marista. Passà el 14 de setembre de 1936. Assumiren la mort amb fortalesa. Més d’una vegada havien dit que seria per a ells una glòria ésser màrtirs de Crist.