Informació patrimonial:

 

L'església parroquial de la Mare de Déu de l'Assumpció, ubicada al bell mig de la població del Soleràs, és un edifici construït entre 1798 i 1804, d'estil neoclàssic, tot i que amb trets barrocs a la façana. Tots els murs de l'edifici són fets amb pedra carreuada i la coberta és de teula àraba dues aigües. A la façana lateral dreta hi ha un passadís de ventilació que va fins a la façana posterior, anomenada "joqueret".

 

Destaca la façana finament carreuada formada per un cos central, amb el portal, i dos cossos laterals. El cos central consta de la portalada, tota motllurada i amb arc de mig punt, flanquejada per dues columnes de fust toscà i capitells compostos que sostenen un gruixut entaulament sobre el qual reposa una fornícula amb la imatge de Sant Domènec. Damunt del conjunt s'obre un rosetó i una cornisa semicircular precedeix el ràfec que remata la façana. Els dos cossos laterals, que emmarquen el cos central, són formats cadascun per dues pilastres llises amb un prominent entaulament final. Damunt seu, les pilastres es perllonguen fins al bossell i el ràfec. L'accés al portal té lloc per una petita escalinata de pedra als peus de la qual hi ha la plaça de l'església a on destaca la presència d'una font del tipus Barcelona. Aquesta font, reposada el 2003, és l'única que resta de les nou que es van instal·lar al poble el 1910 i que es van suprimir majorment en pavimentar els carrers, el 1963.

 

A l'esquerra de la façana s'alça la torre campanar de base quadrada i secció octogonal a partir dels vèrtexs. S'hi conserva tota la maquinària del rellotge antic i al capdamunt és coronat amb un penell. L'interior de l'església, és de planta basilical de tres naus essent la nau central coberta amb volta de canó amb arcs torals i llunetes i les dues laterals amb volta d'aresta. Entre nau i nau s'alcen gruixuts pilars de pedra, tot i l'enguixada actual, rematats per capitells decorats amb motius vegetals d'on arrenquen els arcs de mig punt entre els quals es veuen les voltes d'aresta. A les naus laterals hi ha set altars barrocs amb retaules més recents, i dos més al presbiteri. Al costat de l'epístola hi ha una petita capella dedicada al sagrat cor, feta de nou, amb una roda de molí com a altar. L'altar major està dedicat a la Verge i els patrons de la població, sants Gregori i Domènec. Els murs són policromats i el paviment, de mosaic. Als peus de l'església hi ha el cor.

 

L'antic retaule barroc de l'altar major, talment com la resta, fou destruït l'any 1936, però el 1955 fou reposat a imatge de l'anterior, obra de l'escultor lleidatà Ramon Borràs i el seu fill i amb decoració de Juan Ripoll i Luciano Oliva. Actualment a l'església hi ha 33 imatges. A la sagristia es conserva una col·lecció de casulles i altres elements litúrgics.

 

Costums i tradicions:

 

Per sant Antoni Abad es feia una gran festa, amb la benedicció d'animals i la festa general del món de la pagesia.

 

Per la Candelera, el dia 2 de febrer, s'anava a buscar la candela beneïda, que a més de fer-la servir, como a d'altres llocs, per a desfer la tempesta, encenent-la quan la broma venia, tot dient l'oració a santa Bàrbara. També es practicava aquesta devoció per implorar el guariment d'un infant malalt.

 

Per sant Blai, 3 de febrer, es beneÏen els aliments, que després es menjarien per a guardar-se de mal de gola, però es guardaria una poma per a menjar-la el dia 25 de març, festa de la Mare de Déu de Març, la qual serviria per a guardar a les dones de «fluix blanc», és a dir, de pèrdues dolentes.

 

El dia 29 d'abril, festa de sant Pere màrtir, es beneïa el «brot», o sigui, brots de rames d'olivera, que després es plantaven al tros, per tal de salvaguardar-lo de pedregades, foc o d'altres, és a dir, per a guardar i garantir la collita.

 

Per Santa Creu es beneÏa el terme, per guardar-lo de qualsevol esdeveniment dolent, pedra, foc, llagosta, eruga o qualsevol altre. També es beneïa la bassa del poble, a fi que l'aigua no fos mai dolenta. La benedicció es feia sempre des del punt més alt del poble.
 
Per Setmana Santa es feien els oficis típics d'arreu de les Garrigues; també es canviava l'aigua de les olives, aixi com arreplegar dotze pedretes quan tocaven a glòria el Dissabte Sant. Però una cosa a destacar d'aquesta població era que una dona, mentre tocaven a glòria el Dissabte Sant, a més d'arreplegar les pedretes del carrer, per a tirar-les a la broma en dia de tempesta, sortia amb un morter a tocar al carrer.
 
En arribar el 23 d'octubre es començava el novenari per les ànimes del Purgatori, en el qual hi havia prèdiques per part de frares vinguts especialment per aquest motiu, que posava de relleu el sofriment de les ànimes que hi ha al Purgatori, presentant molts i tètrics exemples. Però una de les coses a destacar són les cançons o cobles que es cantaven.
Contacte
Telèfon: 
643 277 266
Adreça: 

 Pl. de l`Església, 1; 25163 EL SOLERÀS (Lleida)

 

 

643 277 266

Adscripció
Equip pastoral
Barriada i Població
El Soleràs
Diversos
Habitants: 
400
Horari de Misses
Hora: 
12:30
Dies: 
Diumenges i festius