Població: Lleida

Arxiprestat: "Seu Vella"

Habitants: 4.000

Adreça:

C/ Agustins, 3 baixos

25001  LLEIDA

telèfon: 973 202 369 (despatx)

telèfon: 973 211 928 (església)

Horari de despatx: El despatx de la Unitat Pastoral (Sagrada Família - Santa Teresa Jornet) s'ubica en les instal·lacions de l'església de la Sagrada Família. el seu horari és tots els dijous no festius del curs acadèmic, de 18:30 a 21 h.

Misses de la Unitat Pastoral: Sagrada Família - Santa Teresa Jornet

Activitats de la Unitat Pastoral: Sagrada Família - Santa Teresa Jornet

• Celebració del Nadal d'infants i famílies

• Celebració del dimecres de Cendra per a infants i pares

• Viacrucis infantil

• Viacrucis de la Unitat Pastoral pel camí de l'ermita de Grenyana

Grups de laics de la Unitat Pastoral: Sagrada Família - Santa Teresa Jornet

A) Els òrgans de reflexió, programació i avaluació són:

• L'Assembla anual

• El Consell de Pastoral de la Unitat de Pastoral

B) Els àmbits d'actuació del voluntariat parroquial de la Unitat de Pastoral gestionats pels laics són::

• Pastoral familiar

• Catequesi

• Càritas

• Litúrgia

• Economia

• Neteja

• Revista de la UdP

C) Els àmbits de formació continuada en la fe són:

• Trobades mensuals de formació bíblica oberta a tothom

• Reunions mensuals de grups de família

D) Els òrgans de gestió són:

• Equip de voluntaris de gestió del despatx parroquial

• Junta d'obres i manteniment d'infraestructures

Breu nota històrica

 La parròquia de la Sagrada Família fou erigida pel bisbe Mons. Aurelio del Pino Gómez, el 29 de març de l’any 1964 essent beneït el nou temple el 19 de març de 1970 per Mons. Ramon Malla Call, Bisbe de Lleida. La parròquia “mare” es sant Joan Baptista.

Territorialment comprenia tot el que se’n diu Cappont i la Partida de Grenyana. A partir de 1974 que fou creada la parròquia de Santa Teresa de Jesús Jornet, la parròquia de la Sagrada Família perd tota la marge dreta de Cappont fent de línia divisòria l’Avinguda de les Garrigues. Actualment compte amb una població de 4.000 habitants i està en fase de creixement urbanístic.

Pertany a la jurisdicció parroquial l’Ermita de la Mare de Déu de Grenyana, que dóna nom a aqueixa  Partida d’aqueixa horta lleidatana.

Han estat rectors Mn. Jesús Tarragona Muray (1964-1982), Mn. Lluís Pociello Ferrer (1982-1987), Mn. Jaume Montaña Carrera (1987-2003), i l’actual és Mn. Lluís Sallán Abizanda (2003-...). Com vicari o adscrit han servit la Parròquia Mn. Josep Solé, Mn. Miquel Huguet, Mn. Josep Antoni Jové, Mn. Pere Canals, Mn. Josep Moré, Mn. Lorenzo Tricas, Mn. Joan Blas, Mn. Gabriel Jordana, i avui Mn. Serafí Jou.

El temple consta d’una sola nau. A dreta i esquerra del presbiteri hi ha dos capelles, la del Santíssim i del Sant Crist. A la paret de la dreta hi ha el Via Crucis, obra de Maria Eugènia Sánchez Vallés, quinze estacions d’estil simbòlic, taules de conglomerat preparat i  pintura al plàstic. A la de l’esquerra quatre grans vitralls representant els evangelistes. El revestiment de les façanes i la remodelació de les escales d'accés així com el terra de l'església foren acabats l'any 2007, inaugurant-se el dia 21 d'octubre del mateix any.  

  El peu del ciri pasqual es una forja d’en Carvajal.  

A la capella del Santíssim, la porta del Sagrari és una ceràmica d’en Josep M. Gardeñes. La imatge de la Moreneta, terracota policromada, és de Guadalupe Roche Peña.

Podem dir que hi ha referències de l’existència de l’Ermita de la Mare de Déu de Grenyana des de 1149,  Antiga mesquita que Ramon de Granyana, fill de Berenguer, va dedicar a Santa Maria.  El Papa Benet XII, 1340, concedeix les primeres indulgències a tots els devots que la visitessin. El Papa Calixte III (Alfons de Borja, sots-canceller de la Universitat de Lleida el 1422) atorgà algunes gràcies a l’ermita durant la guerra dels segadors (1640-1652).  A l’Ermita de Grenyana hi fan referència el Capbreu Antich de 1382 de la Catedral de Lleida i els censos parroquials de 1429 i el 1454. Devastada qua la guerra dels Segadors,  l’Ermita, tal com és avui. data del 1652 any que fou construïda de nou. La imatge actual, recordant la primitiva d’estil renaixentista, fou esculpida de nou després de 1936.

L’ Ermita a 4 quilometres de la ciutat de Lleida, a la marge esquerra del riu Segre, dóna nom a aquesta partida de l’horta. D’acord amb una tradició del segle XIV l’antiga imatge de la titular fou descoberta per un pastor en una cova immediata al Santuari, sota el planell que domina la Mitjana del Segre.

La festa titular se celebra el segon diumenge després de la Mare de Déu de setembre. Es tradicional i molt concorregut l’Aplec que hom celebra aquest dia.