Població: Lleida

Arxiprestat: "Seu Vella"

Habitants: 4.500

Adreça:

C/ Dr. Trueta s/n

25001  LLEIDA

telèfon: 973 211 928 (església)

Plana web de la Unitat Pastoral: www.parroquiescappont.org

Altre lloc de culte: Santa Maria de Grenyana

Horari de despatx: El despatx de la Unitat Pastoral (Sagrada Família - Santa Teresa Jornet) s'ubica en les instal·lacions de l'església de la Sagrada Família. El seu horari és tots els dimecres i dijous no festius del curs acadèmic, de 18:30 a 21 h.

Misses de la Unitat Pastoral: Sagrada Família - Santa Teresa Jornet

Activitats de la Unitat Pastoral: Sagrada Família - Santa Teresa Jornet

• Celebració del Nadal d'infants i famílies

• Celebració del dimecres de Cendra per a infants i pares

• Viacrucis infantil

• Viacrucis de la Unitat Pastoral pel camí de l'ermita de Grenyana

• Aplec de l'ermita

• Servei d'atenció i acollida de transeünts i necessitats

• Catequesi familiar realitzada per pares

Grups de laics de la Unitat Pastoral: Sagrada Família - Santa Teresa Jornet

A) Els òrgans de reflexió, programació i avaluació són:

• L'Assembla anual

• El Consell de Pastoral de la Unitat de Pastoral

B) Els àmbits d'actuació del voluntariat parroquial de la Unitat de Pastoral gestionats pels laics són::

• Grup de visita i atenció als malalts

• Catequesi

• Càritas

• Litúrgia

• Vida Creixent

C) Els àmbits de formació continuada en la fe són:

• Trobades mensuals de formació bíblica oberta a tothom

• Reunions mensuals de grups

• Temps d'Advent i Quaresma

D) Els òrgans de gestió són:

• Manteniment i neteja

• Equip de voluntaris de gestió del despatx parroquial

• Junta d'obres

Breu nota històrica

 La parròquia de la Sagrada Família fou erigida pel bisbe Mons. Aurelio del Pino Gómez, el 29 de març de l’any 1964 essent beneït el nou temple el 19 de març de 1970 per Mons. Ramon Malla Call, Bisbe de Lleida. La parròquia “mare” es sant Joan Baptista.

Territorialment comprenia tot el que se’n diu Cappont i la Partida de Grenyana. A partir de 1974 que fou creada la parròquia de Santa Teresa de Jesús Jornet, la parròquia de la Sagrada Família perd tota la marge dreta de Cappont fent de línia divisòria l’Avinguda de les Garrigues. Actualment compte amb una població de 4.000 habitants i està en fase de creixement urbanístic.

Pertany a la jurisdicció parroquial l’Ermita de la Mare de Déu de Grenyana, que dóna nom a aqueixa  Partida d’aqueixa horta lleidatana.

Han estat rectors Mn. Jesús Tarragona Muray (1964-1982), Mn. Lluís Pociello Ferrer (1982-1987), Mn. Jaume Montaña Carrera (1987-2003), i l’actual és Mn. Lluís Sallán Abizanda (2003-...). Com vicari o adscrit han servit la Parròquia Mn. Josep Solé, Mn. Miquel Huguet, Mn. Josep Antoni Jové, Mn. Pere Canals, Mn. Josep Moré, Mn. Lorenzo Tricas, Mn. Joan Blas, Mn. Gabriel Jordana, i avui Mn. Serafí Jou.

El temple consta d’una sola nau. A dreta i esquerra del presbiteri hi ha dos capelles, la del Santíssim i del Sant Crist. A la paret de la dreta hi ha el Via Crucis, obra de Maria Eugènia Sánchez Vallés, quinze estacions d’estil simbòlic, taules de conglomerat preparat i  pintura al plàstic. A la de l’esquerra quatre grans vitralls representant els evangelistes. El revestiment de les façanes i la remodelació de les escales d'accés així com el terra de l'església foren acabats l'any 2007, inaugurant-se el dia 21 d'octubre del mateix any.  

  El peu del ciri pasqual es una forja d’en Carvajal.  

A la capella del Santíssim, la porta del Sagrari és una ceràmica d’en Josep M. Gardeñes. La imatge de la Moreneta, terracota policromada, és de Guadalupe Roche Peña.

Fins avui ens és desconeguda la data de fundació de l'ermita. Tanmateix des del s. XII hi ha constància del nom de diversos propietaris lleidatans que posseïen terres en el lloc de l'ermita de Grenyana, anomenat Avin Verme en l'època musulmana. Entre ells consta els de Pere Aimeric, Bernat, prepòsit de Sta. Mª Magdalena, Bernat Martí o Berenguer de Bioxadors, qui donà la seva propietat a la Canònica de Lleida. Igualment es coneixen els noms d'algunes torres habitades pels pagesos que, en aquesta època, vivien i treballaven als voltants del lloc on es troba l'ermita actual com la d'Arnau Rufaca o la que Alfons Ir. donà a Sta. Mª de Vallbona. De fet, en el s. XIII, el llinatge dels Grenyana figura com a propietari del lloc on se situa l'ermita d'on li ve el nom.

Tanmateix no és fins al s. XIV quan consten referències documentals a la construcció d'una ermita en el lloc on es troba actualment -"l'obra" de Sta. Maria de Grenyana-, tot i que el culte marià probablement s'inicià en aquest indret en el segle anterior, possiblement provenint de la transformació de cultes ancestrals. Així, en 1340, el papa Benet XII, reconeixent la puixança del culte marià en l'ermita li atorga "privilegis espirituals" als pelegrins que s'hi atansin a pregar. Igualment feren, en 1458, Calixt III -bon coneixedor de l'ermita des de la seva època d'estudiant a Lleida i de beneficiat de l'església de Sant Joan-; Innocenci VIII, en 1485; Alexandre III, en 1500 i Gregori XVI, en 1844.

Les guerres que patí Lleida malmeteren l'ermita fins a devastar-la. Per aquest motiu fou reedificada l'any 1652. Posteriorment la guerra del francès, la tercera guerra carlista i la guerra civil malmeteren l'edifici i provocaren la pèrdua de gran part del seu patrimoni artístic. Així es féu malbé el retaule gòtic -alguns del seus fragments poden ser contemplats avui al Museu de Lleida- i la imatge de la Mare de Déu, del s. XIII, tallats en pedra policroma per artistes de l'escola de la Seu Vella de Lleida. Avui substitueixen aquestes peces un retaule de fusta del mestre Borràs i, en el cambril, una talla del mateix material del mestre Gort. L'ermita consta també de quatre altars laterals, un cor i una capella lateral, així com d'un gran casal i finques adjacents.

L'ermita, on s'hi celebra culte cada diumenge i festiu, situada al marge esquerre del riu Segre, dóna nom a la Partida de l'horta lleidatana, que celebra el seu aplec el segon diumenge després del dia 8 de setembre. La tradició recull que fou un pastor de bous qui trobà, dintre d'una petita cova actualment conservada, una imatge de la Mare de Déu "en el lloc de Grenyana", a uns cinc quilòmetres de la ciutat, des d'on es divisa la Seu Vella i es domina la Mitjana del Segre.