Població: Alguaire

Arxiprestat: "Segrià - la Noguera"

Habitants: 3070

Adreça:

Av. Jaume Nadal,3

25125  ALGUAIRE (Lleida)

telèfon i fax: 973 756 107;  telèfon: 620 034 562

Altres nuclis: Mata de Pinyana

Despatx:

• de dimecres a divendres, de 12 a 13 h., i de 20,30 a 21,30 h.
• (altres hores, a convenir prèviament). 

Misses i Actes de culte:

Activitats pastorals

• Catequesi d’infants: (dos cursos), dijous, 12 h. i diumenges 11 hores (Litúrgia de la Paraula a la catequesi i Litúrgia eucarística amb la Comunitat parroquial).

• Catecumenat confirmació: (anys alterns). Dijous,16 h. I divendres 21 h.

• Adults: Dijous a les 21h. seguiment del Pla de Pastoral Diocesà.

• Grup de vida Creixent: reunió mensual.

Altres activitats pastorals

• 1er divendres de mes: atenció als malalts.

• Càrites parroquial: reunió 1r. i 3è. dimecres de mes, a les 17 h.  

• Rober Parroquial: obert a la atenció necessitats, 2n. i 4t. dimecres de mes. Tancat: els mesos de Juliol, Agost i Setembre.  

Festivitats pròpies de la Parròquia

• Sant Serní, bisbe, Patró de la Parròquia, l’últim diumenge de Setembre.

• Sant Faust, fill de la Parròquia, el 14 d’octubre.

• Mare de Déu del Merli( al seu santuari), el diumenge després del dia 8 de Setembre.  

Ressenya històrica

El temple parroquial fou, originàriament, una església romànica dedicada a Sant Sadurní, bisbe, millor dit. St. Serní.

Un document de l'any 1361 diu que l'església està ben il·luminada de llànties, ben edificada i adornada de campanes. Posseïa altars dedicats a St. Bàrbara, a Sta. Margarida, a l’Expectació del Part, a St. Joan Baptista, a St. Andreu, a St. Bartomeu i a la Concepció de Maria.

Durant els segles XV i XVI, comptava amb 19 Beneficiats.

D'aquesta manera arribà al segle XVIII. L'any 1774, un document diu: L’església és del “comú”(=del poble), és vella i per ésser tan petita han imposat als particulars un dret de 24, u, sobre els seus fruits per a construir una església capaç per al veïnat de la Vila.

L’actual temple fou construït durant els anys 1.774 a 1.783. És d’estil neoclàssic i de grans dimensions segons l’època.

Les monges sanjoanistes  , residents aleshores al monestir d’Alguaire van ajudar en la seva construcció amb 100 lliures, dos quarters de blat. I, personalment, la Priora col·laborà amb 3.900 lliures.

Hi havia aleshores rector i 11 beneficiats.

L’any 1890 comptava amb 700 habitants. Hi havia 11 altars dedicats: L’altar Major dedicat al Sant Criat i els altres a la Concepció, Sant Faust, Sant Josep, Mare de Deu dels Dolors, Sant Antoni Abad, l’Anunciació, l’Esperança i el Roser.

Fou destruïda durant la Guerra Civil del 1.936 al 1.939. Fou reconstruïda en dues fases: del 1.945 al 1.965, primera fase, amb totxo, seguint l’estil anterior i en una segon fase del 1.965 al 1.970, trencat totalment qualsevol estil, esdevenint tota ella un reconstrucció desafortunada.  

Ermita - Santuari Mare de Déu del Merli

S'arrecera a la falda de la serra o penya dita del Convent d'Alguaire. És sabut que el Castell  d'Alguaire, antiga fortalesa àrab, després de la reconquesta per Ramon Berenguer IV(1147), va ser ocupat per la Comanda d'Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que hi residiren al castell - fortalesa fins l'any 1250. El 23 de Juliol d'aquest mateix any, l'Ordre dels Cavallers de l'Hospital féu donació a les Monges del mateix Ordre. Fundació aprovada pel Papa Urbà IV el 18 de març de 1262. L'any 1264 convertit ja en un gran Monestir sanjoanista- del qual en quedem escasses restes-, les Monges varen reedificar l'any 1265 l'Ermita sobre les runes d'una antiga església romànica, dedica a la Mare de Déu. L'obra començà l'esmentat any any i s'acabà l'any 1278.

La tradició compta que, enmig de les ruïnes de la capella i del que havia estat l'antic poblat, un pastor va trobar, sobre un merlet, una imatge de la Mare de Déu, la qual anomenaren, per aquest motiu, del Merli.

El temple actual és, en bona part gairebé, del mateix segle XIII, restaurat a mitjan del segle XVI, quan s'hi construí un cambril, ara desaparegut i, novament, reformat i ampliat al segle XVIII. És tot de pedra, amb volta de canó. Té dues capelles laterals, la de la dreta és la del Sant Crucifix. Actualment són visibles des de l'exterior un finestral romànic a banda i banda. 

En la restauració feta al segle XVI, s'hi posaren les pintures murals, a cada banda del presbiteri, on s'hi relata el llegendari episodi de l'actac, per part del Comte d'Urgell, Ermergol X, per qüestions derivades de la possessió d'unes terres.

La imatge que es venera actualment al Santuari no és ben bé l'original. Recorda els trets d'una imatge romànica de talla, refeta i reformada en diverses ocasions. La darrera d'elles va ser conseqüència de la seva destrucció l'any 1936, en què només pogué salvar-se bona part del cap de la Verge, lliurat del foc. Perfectament restaurada segons l'original per l'escultor Felip Coscolla, va ser reposada al culte el 24 de setembre de 1939 en una solemne cerimònia presidida pel Dr. Faust Cucurull, canonge arxiver de la Seu de Tarragona, fill il·lustre de la Vila. La imatge, policromada, amida 35 cm., apareix asseguda i en posició molt hieràtica, amb el Nen Jesús a la falda.

La seva festa se celebra el diumenge següent del dia 8 de setembre, amb processó des de la Parròquia fins a l'Ermita, on es fa l'ofrena de flors i la Santa Missa, amb assistència de les Autoritats, Pubilles i poble en general. Processó restaurada fa pocs anys gràcies a la col·laboració i participació de l'Associació “Dones Merli”.