Crònica d'un curs de formació permanent 

Del 26 de març al 25 d’abril, vint i vuit preveres de 14 diòcesis espanyoles ens reunírem a Roma, per participar al 21è curs d’actualització sacerdotal. Aquest curs l’organitza cada any el Colegio Español, que és una residència per a capellans de tota Espanya que van a  cursar estudis de llicenciatura i doctorat, en algunes de les universitats catòliques existents a Roma.

He de dir que haver participat en aquest curs ha estat per a mi un gran regal.

Hem tingut temps per tractar qüestions actuals al voltant de la Bíblia, cristologia, moral, i altres matèries, totes elles molt interessants i ben impartides pels diversos professors.

Hem tingut temps per visitar aquesta ciutat amb llarga història i  plena d’art, amb les grans basíliques, palaus i museus.

Hem pogut  conviure entre els preveres i compartir les diferents experiències en les nostres parròquies i diòcesis.

Tot plegat, una experiència molt rica en molts aspectes.

Si hagués de treure una conclusió d’aquest curs, fora la convicció següent: la formació permanent és molt important i necessària per a tota persona de qualsevol professió i edat, i també doncs, pels preveres (hem tingut, un gran exemple, amb en Desiderio, un mossèn  de la diòcesis d’Astorga que té 80 anys, i encara continua formant-se!)

I és que tal com ens deia un dels professors: “La nostra vida o és tota ella formació permanent o esdevé, tota ella, frustració permanent.”

Aquesta formació permanent, per a una persona cristiana, té un objectiu clar: aprendre a tenir els mateixos sentiments que Jesús.

Em pregunto si la formació permanent (integral, actual i esperançada), no és un dels eixos fonamentals per revifar la nostra vida cristiana i eclesial.

A cadascú de nosaltres ens toca respondre.                                                                          

     Carles Sanmartín Sisó,

                                                                                     Prevere de la diòcesi de Lleida