|
Francesc Castelló a la Plaça de Sant Pere, de Roma 3 i 4 de maig de 2008
Sabíem que el veuríem. Però no per saber-ho va ser menys forta la impressió. Aquest cap se setmana passat, un gran poster del nostre beat, entre altres sants i beats, ha estat presidint des de la columnata de Bernini, els actes multitudinaris amb què l'Acció Catòlica Italiana ha commemorat a Roma els 140 anys de la seva fundació. Els convidats. No hi era solament l'Acció Catòlica Italiana, Hi havia també representació de l'Acció Catòlica d'uns 40 països de quatre continents, que han vingut especialment a felicitar als italians per aquesta celebració.Concretament, al Bisbat de Lleida se l’havia convidat perquè un dels beats que havien de presidir la celebració era el lleidatà Francesc Castelló, tant vinculat a l’Acció Catòlica, com a jove de la federació de Joves Cristians de Catalunya. Representàvem al Sr. Bisbe, Mn. Gerard Soler, com a Vicepostulador de la Causa de Canonització d’en Francesc, i Mn. Joan R. Ezquerra, com a Vicari General. Mai havíem vist la plaça de sant Pere al Vaticà tan plena de “vida”. Gom a gom fins molt entrada l'ampliació que suposa la Via de la Conciliacione. Però sobretot de “vida jovenil” Gairebé la totalitat eren nois i noies entre 15 i 30 anys. I potser el més sorprenent és que el tema “ganxo” que els ha portat a Roma, i que han estat treballant durant tot l'any en les parròquies de tota Itàlia, és el tema de la “santedat”. Els sants són els testimonis més clars, més creïbles, més coherents, més convincents de Jesucrist. Els sants han estat els “rostres” que han encisat -i amb raó- a aquesta joventut concentrada a Roma en aquest cap de setmana. Entre aquests sants el nostre Francesc Castelló. Foren dos moments de celebració. La vetlla de pregària, el dissabte a la nit, a l'exterior de la Basílica de Sant Joan de Letran aplegà, davant un escenari i pantalles gegantines, prop de cent mil joves. Feia hores que esperaven. A les 9 del vespre, hi arribaren en processó de torxes, uns dos mil joves, representants de les diverses diòcesis italianes i d'altres països invitats, que s'havien preparat a l'església propera de la Santa Croce de Jerusalem. Ja tots a la plaça de Letran, començà la vigília de pregària, que s'allargà fins a 2/4 d'onze: els cants animats per un conjunt de veus i instruments, que les pantalles ens feien propers, i participats per tota la joventut. Tots sabien els cants i hi posaven tota la seva vitalitat. Entre els testimonis de santedat que emocionaren els joves hi foren la nena de 6 anys, Nemnolina, que amb la seva “profunda candidesa” que mostren les seves “cartes a Jesús”, escrites en la seva malaltia, ha captivat a petits, joves i grans. El nostre Lolo (Manuel Lozano), de Jaén, periodista; Giuseppe Toniolo, de Pisa, gran pensador i expert en Dret Internacional, i la milanesa Armida Barelli, foren proposats a tots els joves cristians com a models d'interioritat, de fraternitat, de personalitat i d'eclesialitat. El segon moment fou el diumenge, a la plaça de sant Pere. Hi fórem tot el matí. Amb un temps excepcional de primavera. Entre vuit i vuit i mitja es va anar ompint la plaça. Dos-cents mil joves (?). Joves eren també molt bona part dels mossens, en nombre de tres-cents, que concelebraren amb el Cardenal Bagnasco, arquebisbe de Gènova i President de la Conferència Episcopal Italiana. Tot el matí. I no es cansaren els joves. L'espera fins a les 10 i mitja, que començaria la Missa fou plena de cants, explicacions, pregària als sants i beats, els rostres dels quals “aguantaven” la columnata de Bernini... L'hora i mitja de l'Eucaristia va estar també molt participada. I...erent les dotze en punt, l'hora de l'Angelus quan aparegué el Sant Pare, Benet XVI. Indescriptible els crits i fervor de la joventut. Ens va parlar, vam pregar amb ell, féu un breu discurs felicitant els 140 anys de l'Acció Catòlica Italiana, ens va animar a tots a seguir el testimoniatge dels sants, donant cadascú a la nostra vida un sentit de coherència total amb el baptisme i confirmació que hem rebut i que es llencen a la santedat. I... com tothom esperava, va fer un llarg passeig amb el papa-mòbil pels passadissos de la plaça... Les lliçons de l’esdeveniment
|