Festivitat de la Mare de Déu dels Dolors en l’oratori de la Congregació 

El catorze de març, festivitat de la Mare de Déu dels Dolors, tradicionalment és la “Festa gran” de la Congregació establerta a Lleida des del 1718. 

Els actes del septenari, com a devoció preparatòria, començaren el divendres anterior, set de març, amb participació escalonada de totes les cases regionals existents a Lleida, i també de les diverses corals ciutadanes que participen any rere any en els diversos actes. 

La Santa Missa va ser oficiada durant aquests dies per diversos sacerdots ilerdenses, entre ells, Mn. Vicenç Alfonso, Mn. Joan Jové; Mn. Ramon Sanmartín, y singularment l’Assistent religiós de la Congregació dels Dolors, Mn. Antoni Porta. 

El divendres dels Dolors, a dos quarts de dotze del matí, Missa oficiada pel mateix Mn. Antoni Porta, molt concorreguda amb assistència de molts lleidatans, que volien honorar així la festivitat. Al capvespre, solemne Missa, amb assistència multitudinària, presidida pel Vicari General, Mn. Joan R. Ezquerra, concelebrada també per Mn. Antoni Porta. 

Més de dues-centes roses roges, ofertes per confrares i devots, lluïen als peus de la Verge, formant un ram floral, que remarcava la bellesa de la imatge. La plana major de la Confraria assistí a la solemne cerimònia, en la qual, en la seva homilia el Vicari General, que substituí per raons familiars i d’agenda al nostre Senyor Bisbe, Javier Salinas, animà als confrares a contemplar el sofriment de Jesús en la seva vida mortal; Jesús pateix en la Passió i en la Creu. El plantejament és que el “sofriment no salva”; el que salva és “l’amor en acceptar el sofriment”; això és el que va fer Jesús, presentant-ho tot al Pare. Tampoc les “nostres sofrences” salven; el que salva són els mèrits de Jesúcrist, l’Únic que salva; i els nostres sofriments si els unim als mèrits de Crist. 

La figura de Maria ens fa pensar; perquè a Ella li diem co-redentora, i d’altres qualificatius que representen el que Maria realitzà ben a prop de la Creu de Crist; era demostrar-li el seu amor en aquelles circumstàncies. Però el cert és que Jesús és el camí de la salvació, Jesús no ens redimeix pel seu sofriment, sinó per l’amor amb què accepta el sofriment. Maria estava unida a Jesús extraordinàriament. I pregunta, a totes les mares que estan en aquesta capella, si prefereixen sofrir elles o veure sofrir els seus fills. Quantes vegades el sofriment moral és tan fort que fa que les persones es trobin gairebé pitjor per la sofrença moral que els representa veure sofrir els seus fills, i no tant el propi sofriment i la seva acceptació. 

Perquè en la vida tots hem de portar la nostra creu.

Recorda que el Senyor en “l’Hort de les Oliveres” demanà al Pare que “passés d’Ell” aquella agonia tan dura i cruel... No és que Jesús desconfiés del Pare, sinó que la sofrença esglaia i entristeix... També en la Creu es va sentir Jesús abandonat ... Però acceptava per damunt de qualsevol altra, la voluntat de Déu. 

La veneració de la bella imatge de la Mare de Déu dels Dolors, per part de devots i confrares, posà punt i final als actes celebrats en l’oratori, esperant tots l’assistència massiva a la processó del Diumenge de Rams.