La Catedral de Lleida celebra la
candelera i la festa de la Mare de Déu del Blau 
La Catedral de Lleida celebrà el dissabte 2 de febrer la Presentació de Jesús en el temple, coneguda popularment per Candelera. Ho féu a les 11 del matí, amb la tradicional benedicció de les Candeles i tot seguit l’Eucaristia, celebrada també en honor de la Mare de Déu del Blau, venerada actualment en el presbiteri de la catedral, la festa de la qual s’ha celebrat també el dia de la Candelera.
Presidí la benedicció i l’Eucaristia el canonge Mn. Ramon Sanmartí, concelebrada per la resta de capitulars. En l’homilia el celebrant recordà la tradició i la llegenda que envolta aquesta advocació mariana, la Mare de Déu del Blau, imatge de pedra policromada realitzada per l’escultor Jordi Safont el 1447, per ser col·locada en el mainell de la Porta dels Apòstols de la Seu Vella i actualment venerada en el presbiteri de la catedral de Lleida.
El celebrant destacà també el fet de que cada any es major el nombre de nenes que són batejades amb el nom de “Blau”. Algunes d’elles, acompanyades pels seus pares, assistiren a la Missa i tot seguit pujaren fins els presbiteri per venerar la seva Patrona.
La llegenda del blau
L’advocació de la Mare de Déu del Blau, té el seu origen en una antiga llegenda que explica com els canonges van encomanar una imatge de la Mare de Déu per ser col·locada en la Porta dels Apòstols de la Seu Vella. El temps apressava i l’escultor, a fi de tenir-la enllestida en el termini fixat, féu treballar al seu aprenent en l’execució, esculpint una formosa cara de la Verge. El mestre, al contemplar-la, no pogué contenir la seva enveja i irritat va llençar el martell damunt la cara de la Mare de Déu amb el desig de malmetre-la, però no aconseguí el seu propòsit. La imatge restà ben sencera i en l’indret del front on va rebatre l’eina, va aflorar un senyal, com si hagués picat en carn viva: el Blau, que segons sembla llueix la Verge en el seu front, d’aquí el nom de Mare de Déu del Blau.
Puix de la ciutat i de l’horta / el nom de Mare us escau:
Sigueu-nos del cel la porta / oh clement Verge del Blau