Segona encíclica de Benet XVI 

El dia 30 de novembre, el Sant Pare Benet XVI ha presentat la seva segona encíclica, que s’anomena, com és costum, amb les primeres paraules de l’edició oficial llatina. Així, doncs, l’encíclica es coneixerà sempre amb el títol Spe Salvi (salvats en l’esperança).

Amb el seu estil característic, profund i, a la vegada, senzill i concret, Benet XVI vol aixecar l’ànim, no solament dels creients, sinó de tota la humanitat: El món té necessitat de Déu; d’altra manera es queda sense esperança.

És un repàs a la història de la humanitat, a la història del pensament, fet per un pensador, filòsof, biblista, teòleg, creient. Que es fa –i ens fa- preguntes molt fondes: Què espera la humanitat? Quina base té per poder esperar? Què és el progrés? Quines són les seves ambigüitats?

Com és lògic, ens presentarà Jesús com el fonament de la nostra esperança. “Amb la seva mort en creu i amb la seva resurrecció, Crist ens ha mostrat el rostre de Déu, d’un Déu tan gran en l’amor, que ens dóna una esperança inestroncable, que ni la mateixa mort pot esberlar; la vida d’aquell que confia en aquest Pare s’obre a la perspectiva de la felicitat eterna”.

El raonament del sant Pare és llarg i clar. Però ve precedit pel retall d’una vida, la de Josefina Bakhita, que ell conta de manera impressionant, com una noia, salvada per l’esperança en Jesucrist.

També en la segona part de l’encíclica, la profunditat de Benet XVI -que sempre hi serà present- és fa molt assequible a tothom, i ens explica com i on podrem fer créixer aquesta esperança que ens portarà a la salvació; no simplement a la nostra salvació individual, sinó a l’autèntica salvació: Déu ens salva “en comunitat”.