Eucaristia en honor de nous beats de la Diòcesi 

El diumenge dia divuit de l’actual, a dos quarts de vuit del vespre, la Diòcesi de Lleida honorà la memòria de vuit beats, fills d’aquesta terra, i que formen part de l’elenc dels 498 màrtirs beatificats, a Roma, el proppassat vint-i-vuit d’octubre, en la solemne cerimònia de proclamació de la seva mort com a “Màrtirs del segle XX a Espanya”. 

Amb aquesta finalitat, en la nostra Catedral, s’oficià una Santa Missa, presidida per Mons. Xavier Salinas Viñals, Bisbe Administrador Apostòlic, i concelebrada pel Vicari General i Vicaris Episcopals, acompanyats pel Capítol Catedral i un bon nombre de sacerdots; entre els oficiants, concelebraren també representants de les ordres religioses a les quals pertanyien els beats. 

Els seus noms: Jeroni Messegué Ribera, de Castelló de Farfanya; Josep Ambrós Dejuán, de Tragó de Noguera; Josep Blanch Roca, de Torregrossa; tots tres Germans Maristes. Josep Maria Masip Tamarit, del Cogul; Ricard Farré Masip, de els Torms; ambdós Carmelites. Alfonso Sánchez Hernández-Ranera, Franciscà. Pablo García Sánchez, Salesià, i José Trilla Lastra, de Lleida, Germà de la Doctrina Cristiana (La Salle). 

En iniciar-se l’Eucaristia, en la solemne processó d’entrada, els seus retrats, portats a les mans per diversos seglars, quedaren situats al lateral de l’altar major, rebent ja com a benaurats l’honor de l’encens. Prosseguí la cerimònia religiosa, i en el moment de l’homilia, Mons. Salinas va remarcar la fidelitat d’aquests homes, el seu valor, la seva coherència; no van tenir por, varen demostrar amb fets i no solament amb paraules, que creien veritablement allò que ens digué Sant Pau: “Sé de qui m’he fiat”. No varen refusar la seva mort martirial; no van anar a buscar-la, no els agradava; però van passar per ella. Tanmateix, esdevenir màrtir no s'improvisa, sinó que és conseqüència d'una coherència de vida segons l'evangeli. La seva commemoració i el seu record, la seva beatificació, en definitiva, ha de ser, per a tots nosaltres, símbol de reconciliació i de perdó; enaltí la seva valentia i el seu testimoni indeleble d’adhesió a Jesucrist, fins al martiri, resultant de tot això, aquí, avui i ara, exemple inesborrable de constància en el sofriment i de confiança infal·lible en la misericòrdia del Senyor. 

En acabar la Santa Missa, el Vicari General, Mn. Joan R. Ezquerra, recordà els noms d’altres setze beats, tots els Germans Maristes, beatificats també el vint-i-vuit d’octubre, la tasca dels quals s’havia desenvolupat en els col·legis de la seva institució en aquesta ciutat, el col·legi “Montserrat”, de tanta història i tradició a Lleida i que continua la seva docència en l’actualitat, i el col·legi del “Sagrat Cor”, ubicat en el carrer Anselm Clavé, que es va clausurar, passant alumnes i comunitat al de “Montserrat”. També Mn. Ezquerra recordà el beat Francesc Castelló; i els processos oberts, tant a qui va ser Bisbe de Lleida, en el moment de la persecució religiosa, Mons. Salvi Huix, i el que finalitzà en la seva fase diocesana al novembre de l’any passat, que inclou 137 sacerdots, un seminarista i trenta laics. Així mateix el procés que inclou Josep Nadal i Josep Jordan, "los curetas de Monzón" i la família Gascó, pare i fill, de Sena.

La Diòcesi de Lleida recorda amb emoció els seus noms, la seva vida i la seva mort, tot demanant oracions, si és la voluntat de Déu, per la canonització dels nostres beats, que ja poden rebre culte religiós segons disposa el Codi de Dret Canònic, i les decisions que tingui a bé adoptar la Santa Seu respecte la resta de candidats.  

Els noms dels vuit beats, ja esmentats, figuren en una senzilla placa, amb els seus rostres, en l’accés a la capella del Santíssim de la nostra Catedral, i sabem, amb seguretat, que així com han quedat inscrits en la nostra memòria i en el nostre cor, han estat inscrit en el Llibre de la Vida.