El nou finançament de l’Església

  

El Bisbat de Lleida, a través del Rvd. Sr. Vicari Episcopal d’Economia, Mn. Josep Ant. Ginestà Creus, va organitzar una jornada especial d’informació sobre el nou finançament de l’Església. 

Per a aquesta finalitat es va comptar amb la presència entre nosaltres del Sr. Fernando Giménez Barriocanal, Vice-secretari per als Assumptes Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola. 

Les sessions informatives varen tenir lloc a l’Acadèmia Mariana.

Al matí, dirigides especialment als sacerdots -es van reunir uns setanta-, s’exposaren les línies mestres del nou finançament de l’Església a Espanya, amb especial referència a la realitat actual, a l’activitat que l’Església desenvolupa, com són el sosteniment del clergat i dels seus ministres, les obres d’apostolat, el manteniment del culte i la litúrgia, i les obres de caritat, conjuntament amb el manteniment del seu patrimoni que en la majoria dels casos pressuposa quantioses despeses. 

La societat espanyola hauria de saber que l’Església sosté 90 centres hospitalaris; 111 ambulatoris i dispensaris; 933 cases per ancians, invàlids i minusvàlids; 284 cases orfenats i centres de tutela; 104 consultoris familiars, i altres 2833 centres assistencials, que en total serveixen a uns dos milions i mig de ciutadans assistits per l’Església. Convé destacar sectors, com els centres penitenciaris i els seus pisos d’acollida, l’atenció a malalts de Sida i toxicòmans. També és important la tasca de “Càritas” que al llarg d’un any, ha invertit 170 milions d’euros al desenvolupament de les seves funcions prop de les persones més necessitades; així també “Mans Unides” ha dedicat en els seus projectes per tot el món, la quantitat de 44 milions d’euros. 

En el món de l’ensenyament són dos milions i mig d’alumnes, aproximadament, els que reben educació en centres d’adscripció catòlica; aquesta funció representa un estalvi per a l’Estat que es pot xifrar, a l’any, en més de tres mil milions d’euros; ja que un alumne en un centre concertat li costa a l’Estat la meitat del que li representa un alumne en un centre públic d’ensenyament. En definitiva l’Església en el món de l’educació aporta valors importants i economia en la seva gestió. 

Per la seva part l’Església compta amb 22.700 parròquies per tot el país, servides per uns 20.000 sacerdots, amb emoluments que oscil·len entre els 600 i el 800 euros mensuals. Espanya, a més a més, compta amb 17.000 missioners per tot el món. 

La col·laboració de l’Església amb l’Estat, es regulà en els acords de 3 de gener de 1979. L’Assignació Tributària s’acordà l’any 1988. Des d’aquell any l’aportació directa de l’Estat a l’Església ha anat minvant fins desaparèixer del tot en l’actual 2007. 

L’aportació que les activitats purament religioses representen per a la societat civil són molt elevades; dos exemples seran suficients: la “Setmana Santa” de Sevilla, suposa uns ingressos directes a aquesta ciutat de quelcom més de vint-i-dos milions d’euros, i l’activitat econòmica induïda pel “Camí de Santiago” representa 1.485 milions d’euros a l’any. 

En la segona de les conferències del Sr. Fernando Giménez Barriocanal, dirigida als sacerdots, s’informà de la Seguretat Social i del Règim Fiscal. Amb referència a la Seguretat Social, els sacerdots estan englobats ja fa alguns anys en el “Règim General”; el Règim Fiscal, es regeix per la Llei 49/2002, de 23 de desembre, que regula les entitats sense finalitats lucratives i els incentius fiscals al mecenatge, i el seu Reglament aprovat per Decret de 10 d’octubre de 2003; aquesta legislació s’aplica a l’Església i també a les institucions sense ànim de lucre i “organitzacions no governamentals”, abastant un ventall molt ampli, des de la Creu Roja, fins d’altres d’àmbit més reduït. 

Cap al tard, el Sr. Fernando Giménez Barriocanal, oferí als laics de Lleida, en el teatre de l’Acadèmia Mariana, una xerrada força interessant, sobre els aspectes diversos que durant el matí havia explicat als sacerdots, referents al nou finançament de l’Església a Espanya.. 

La conclusió és clara. L’Església, i més ara, perquè a partir del dia u de gener d’enguany, no compta ja amb cap subvenció estatal, necessita l’aportació de tots els fidels, que la professem i l’estimem com a “Mare”, i que exigeix de nosaltres una actitud particularment responsable, que s’ha de traduir en “marcar la creu” en la declaració d’Impost sobre la Renda, i també en aportar a les seves institucions, el nostre suport, el nostre afecte, i el diner, que, en la mesura de les nostres possibilitats, puguem aportar amb generositat i esforç. És hora, en conseqüència de pensar, i aportar, si és possible, donatius, potser herències, llegats, etc. etc.