Els Escoltes celebrem 100 anys a Montserrat

Enmig dels tres dies festius de la Mare de Déu del Pilar, l’escoltisme convoca a pujar a Montserrat per donar gràcies dels cent anys de vida del moviment. Hi són convidats els escoltes i les guies d’arreu dels Països Catalans, els d’avui i els de sempre. És així com a quarts d’onze del dissabte 13 d’octubre, ens apleguem a la Plaça de Santa Maria una bona colla de persones d’edats i procedències ben diverses, però totes amb el fulard al coll. Aprenem l’himne del centenari que serà la banda sonora de tota la diada i, després d’uns jocs i unes paraules de benvinguda, una traca de globus dóna el tret d’inici del raid que ens duu fins a Sant Miquel.  

En aquest itinerari tenim tres aturades que ens ajuden a valorar l’aportació de l’escoltisme al món, a l’església, al nostre país i, el més important, al cor de cada membre que ha passat pel cau. Ja vora l’ermita descobrim una placa commemorativa del centenari, entonem “En estol” i amb la cançó “Arrels” ens fem conscients que venim d’una trajectòria feta des de l’altruisme, el compromís i el treball en equip de diverses generacions. Som part d’una xarxa que ha arrelat en nombrosos pobles, s’ha fet un lloc malgrat contextos polítics adversos, ha comptat amb la complicitat de l’església catalana... una xarxa que ha corprès a joves de diferents dècades i que els ha forjat valors que perduren tota la vida. Només calia veure aquella colla d’excursionistes per fer-se una idea d’aquesta empremta que deixa l’escoltisme, capaç fins i tot de configurar el món interior de la persona. 

Després del dinar de germanor arriba el moment de la celebració de l’eucaristia. Se’ns convoca a l’exterior, enmig d’un campament improvisat, davant la façana de la basílica. L’abat dóna la benvinguda als escoltes recordant-los que estan a casa seva i val a dir que realment ens hi fan sentir al llarg de tot el dissabte. Els participants omplim un test ben gros amb la terra que, des del poble de cadascú, hem pujat fins a Montserrat. S’evidencia així la presència d’escoltes del País Valencià, de les Illes Balears i del Principat i també s’hi suma més d’un escolta d’arreu del món que, fent el turista aquell dia per la muntanya, s’ha sorprès de la moguda. Evidentment els escoltes del bisbat de Lleida també hi som presents i ens acompanya el P. Joan Pujol, ofm, consiliari de la Delegació de Pastoral Juvenil. 

L’eucaristia esdevé un lloc bó de festa i agraïment. El cor dels monjos ple de joves i de consiliaris concelebrants, els infants acolorint de vida les escales i els bancs de tota la basílica de gom a gom, són els testimonis d’una acció de gràcies ben merescuda. Diu que passem de llarg el mig miler. La senyera, la creu de Sant Jordi i una col·lecció de motxilles envolten l’altar i la moreneta, des del capdamunt, participa de la festa. Sonen cants “de tota la vida”: Qualsevol nit pot sortir el sol, el minyonet, Que tinguem sort, Fent Camí...  

A l’homili, l’arquebisbe de Barcelona, recordant el seu pas per l’escoltisme, ens convida a no perdre la identitat i ens encoratja a ser coherents, tot vivint la llei escolta a fons en el dia a dia. Després de pregar pel país, la natura, l’església, la pau... des del fons de la basílica, al toc d’un parell de gralles, i entre alguna llàgrima d’emoció apareix la figura de Baden Powell en forma de gegant. Amb Baden Powell parem taula, oferim els reptes de futur que l’escoltisme ha de procurar respondre i el pa i el vi que relliguen evangeli i mètode. Al moment de la pau els infants prenen protagonisme i reparteixen somnis per un món millor en forma de bombolles. La lectura del testament del fundador acompanyada d’un audiovisual clou l’eucaristia i després del Virolai la plaça s’omple de danses, rotllanes, música i animació.  

Acabada la coca i xocolata repartida pels nois i noies del Servei Escolta de Montserrat, s’agraeix la participació i s’encoratja a restar sempre a punt per fer servei per les terres catalanes. I és que la tasca educativa que ha realitzat i realitza l’escoltisme a casa nostra és inqüestionable. Igualment no es pot dubtar de la vivència espiritual que ha ofert i ofereix el moviment, malgrat totes les dificultats. Baixem de Montserrat amb el ressò... la llei que ens agermana ens fa més forts i ens fa més grans, si ens fa més bons minyons també ens fa ser més catalans i cristians. Que sigui per molts anys!