Resum de la sessió del Consell Presbiteral del dia 17 de setembre de 2007

El dia 17 de setembre de 2007, des de les 10 hores, es va reunir per primer cop en aquest curs pastoral 2007-2008 el Consell Presbiteral, presidit per Mons. Javier Salinas, Bisbe Administrador Apostòlic de Lleida, a la casa de colònies de Miravall, a Juneda.

Hi eren presents tots els consellers. Va actuar com a moderador de la sessió Mn. Daniel Gómez. Un cop cantat el Veni Creator Spiritus, el Sr. Bisbe saludà els consellers, tot donant la benvinguda a Mn. Jaume Pedrós, nou conseller, membre nat per raó del càrrec.

A continuació, i un cop aprovada les actes de les sessions anteriors (30 d’abril i extraordinària de 6 de juny), el Secretari va procedir al seguiment de temes i acords de les anteriors reunions.

Tot seguit s’encetà l’estudi del tema de l’ordre del dia establert per la Comissió permanent: Les “Unitats pastorals”: revisió del seu funcionament, aspectes positius, dificultats, reptes de futur.

En un primer moment, Mn. Joan R. Ezquerra, Vicari General, presentà la ponència titulada “Gènesi i intenció de les Unitats pastorals”. El Decret de 30 de maig de 2002 en que el Bisbe Ciuraneta aprovava la nova organització dels Arxiprestats i la creació de les Unitats pastorals, volia ser una resposta tant a les recomanacions del CPT (n. 133) com al Directori de la parròquia (m. 15)  publicat per la Tarraconense. Durant el curs 2001-2002 aquest tema fou treballat pel Consell Presbiteral, que es va anar fent ressò de les reflexions i aportacions hagudes al si dels Arxiprestats. També es recolliren les propostes i aportacions del Consell Pastoral Diocesà. El ponent explica la realització i modificacions ulteriors d’aquest disseny de les 37 UP (13 a la ciutat i 24 als pobles), el rerafons del tema (manca de sacerdots i necessitat d’una pastoral conjuminada en parròquies veïnes), i quina va estar la intenció d’aquesta nova organització parroquial-pastoral. Segueix tot recordant la seva filosofia, és a dir, què comporta una UP i quines actituds exigeix, tant en els preveres com en els fidels laics.

En un segon moment, Mn. Jordi Bertomeu, Vicari judicial de Tortosa, exposa els aspectes més de caire jurídic amb que s’ha de comptar a l’hora de posar en marxa les unitats d’acció pastoral (UAP). Després d’unes consideracions sobre l’evolució tant eclesiòlogica com social que ha tingut lloc en els últims decennis, el ponent exposa les possibles variants jurídiques de les UAP, sobre el pressupòsit de que la parròquia és “comunitat de fidels” (c. 515 CDC) i no tant circumscripció territorial: 1) 1 rector/vàries parròquies (c. 526,1)  2) 1 vicari/vàries parròquies (c.545,2)  3) un grup de rectors solidaris (“in solidum”) amb un moderador de la cura pastoral  (c. 517,1) - aquesta és l’opció privilegiada pel Codi, diu el ponent -   4) un equip pastoral amb la incorporació de laics (c. 517,2). A continuació parla dels errors a evitar (clericalització, no donar responsabilitats concretes...) i assenyala una sèrie de pistes cara al futur.

En tercer lloc, Mn. Lluís Sallan, Rector de la Unitat pastoral integrada per les parròquies de la Sagrada Família i santa Teresa Jornet, de Lleida, exposa la reflexió pastoral feta pel grup de preveres d’aqueixa UP, enriquida amb documents d’altres Bisbats sobre aquest tema. La UP és una unitat de diferents parròquies amb característiques semblants en funció de les persones que formen una comunitat de fe. Remarca la perspectiva espiritual i la possibilitat que ofereix de fomentar la fraternitat presbiteral. Assenyala altres aspectes de tipus administratiu, que no són els més importants ni decisius, però cal tenir en compte. La UP és font de vida personal i àmbit de vivència eclesial. A continuació assenyala alguns criteris del pensament magisterial sobre les UP (comunitats per a la missió integrades per diferents carismes, àmbit d’espiritualitat laical de comunió, metodologia de treball ecumènica, cooperativa, coordinada, etc.). Les UP no han de ser resposta estratègica i de supervivència davant la manca de clergat, sinó més aviat una aposta per un treball i una vida de corresponsabilitat interparroquial i laical. El ponent acaba fixant-se en una sèrie de reptes que planteja aquest nou tipus d’organització, alhora que marca un itinerari pedagògico-pastoral a l’hora d’organitzar les UP.

Seguí un breu intercanvi d’opinions i experiències, que es perllongarà en futures reunions tant dels Arxiprestats com del Consell Presbiteral. Es coincideix en que aquesta temàtica no solament és sacerdotal sinó que afecta i implica als laics, l’opinió dels quals ha de ser tinguda en compte.

Després del dinar i la sobretaula, la sessió es tornà a iniciar amb el iusiurandum fidelitatis del nou Rector del Seminari, Mn. Jaume Pedrós.

El Sr. Bisbe informà de l’estat actual del contenciós sobre els béns amb el Bisbat de Barbastro-Monzón, incidint especialment en l’observació del principi de legalitat, la salvaguarda de la comunió i el bé de les ànimes.

Mn. Jaume Pedrós informà de la nova configuració del Seminari Diocesà, el qual continuarà tenint la seva seu a Lleida, tot i confiar-se la formació teològico-acadèmica al Seminari Interdiocesà a Barcelona i a la Facultat de Teologia de Catalunya.

Hi hagueren diverses informacions, entre elles les dels Srs. Vicaris episcopals de Pastoral i Economia, i essent les 17:45 hores, es clogué la sessió amb una invocació a la Mare de Déu.