Els responsables del Moviment d’Adoració Perpètua al Santíssim Sagrament (ARPU), decidiren celebrar a Lleida, el seu XV Congrés Eucarístic, entre els dies del deu al tretze de setembre actual. El motiu principal de l’elecció d’aquesta ciutat per a aquest esdeveniment, va ser el fet determinant que el fundador d’aquest moviment, Mn. Josep Lles Segarra, era nascut a la nostra Diòcesi, concretament a la localitat de Benavent de Segrià el dia 11 de setembre de 1876, on fou batejat i on celebrà la seva Primera Missa després de la seva ordenació sacerdotal en el Seminari Conciliar de Lleida, el dia 21 de desembre de1901. 

Després d’exercir diversos càrrecs pastorals, i fins i tot ser professor del nostre Seminari, és destinat a la localitat d’Àger, on ocupà el càrrec d’Arxiprest, en 1920; d’allí i en raó de la seva amistat amb l’Arquebisbe d’Oviedo, es reclamat per a aquesta Diòcesi, i amb els permisos pertinents es trasllada fins allí l’any 1931. 

L’idea axial de Mn. Josep Lles, va ser sempre l’acompliment de les seves obligacions sacerdotals i l’adoració a Jesús Sagramentat; d’això nasqué la creació del Moviment ARPU (Adoració Reial, Perpètua i Universal al Santíssim Sagrament), en el qual estava treballant des del 1926, i que s’erigí el dia u de gener de 1929, en la parròquia de la Mare de Déu dels Àngels, de Madrid, tot tenint com a finalitat bàsica aconseguir aquesta “Adoració perpètua i universal” a l’Eucaristia. Es consideren fundadors d’aquest Moviment, San Josep Maria Rubio, “l’Apòstol de Madrid”, l’Arquebisbe d’Oviedo, Mons. Joan Baptiste Luis Pérez, i la Sra. Joana Carou. 

A partir d’aquest moment el Moviment es va estenent per les diòcesis espanyoles, fins arribar l’any 1936, en el qual com un episodi més de la persecució religiosa, Mn. Josep Lles Segarra, és afusellat a la platja de Piles, de Gijón, on estava residint; després d’una vida dedicada completament al seu sacerdoci de forma preeminent, i amb una devoció fervent a Jesús Sagramentat i a la Santíssima Verge Maria, sofreix el martiri per “odi a la fe” i mort perdonant els seus enemics.

Quan la Diòcesi de Lleida decideix de tramitar el procés de declaració de martiri i, si de cas, beatificació i canonització dels sacerdots ilerdenses, juntament amb alguns altres laics, sacrificats en aquella contesa davant la santedat evident de la vida de Mn. Josep Lles, se sol·licità permís a la Diòcesi d’Oviedo perquè des de Lleida es pogués seguir el seu procés. Es concedí la pertinent autorització, i per aquest motiu Mn. Josep Lles Segarra està inclòs en la relació de presumptes màrtirs presentats pel Bisbat de Lleida al Vaticà. 

De resultes de tot això, va haver-hi un primer contacte entre la Diòcesi de Lleida i la d’Oviedo, per recaptar dades i documents, tot el qual ha esdevingut que els actuals responsables d’ARPU pensaren que era un bon lloc per celebrar el seu XV Congrés Eucarístic, de 2007, la ciutat de Lleida. 

Es feren presents a Lleida, grups pertanyents a l’ARPU de Lugo, Castelló, Barcelona, Madrid, Valladolid, Màlaga, Burgos, Astúries, i del Principat d’Andorra, acompanyats per alguns dels seus consiliaris. 

Els actes de l’esmentat Congrés començaren el dia deu de setembre per la tarda, amb l’arribada dels congressistes, en nombre superior a cent vint, hostatjats, en la seva major part, en la Casa de l’Església, en l’Acadèmia Mariana, i alguns altres en les cases del “Cor de Maria”, de “Les Josefines”, i en Raimat, en el “Col·legi Claver” dels Jesuïtes.  

En arribar, ja cap al vespre, i després de sopar, varen tenir la primera Missa, com a acte inicial d’aquest Congrés. Al dia següent i coincidint amb la “Diada de Catalunya”,, onze de setembre, es resaren Laudes solemnes amb el Santíssim Exposat, i després d'esmorzar, cap a dos quarts d’onze del matí, va començar la “primera ponència” a càrrec del Pare Claretià José Cristo Rey García-Paredes, sota el lema “L’Eucaristia, font i expressió d’amor”. El conferenciant en aquest primer dia, ens “mostra i ensenya el Crist”, i el seu immens amor per tots nosaltres, basant-se tant en els textos bíblics de l’Antic i Nou Testament, com en els dos darrers documents de Benet XVI, “Déu és amor”, i “Sagrament de Caritat”. 

Per la tarda del dia onze de setembre, els actes del Congrés es varen celebrar a Benavent de Segrià, en record i honor del fundador del Moviment ARPU, Mn. Josep Lles Segarra, que nasqué allà. Els actes resultaren entranyables i simpàtics, amb la participació de tot el poble, encapçalat per la seva Alcaldessa, Sra. Rosa Caselles Mir, i amb especial intervenció de la Coral “Aspes d’Or” en l’Eucaristia, amb la qual es clogué l’acte.

Un cop tornats a Lleida, capital, va tenir lloc en l’Acadèmia Mariana, una hora de comentaris, sobre aspectes del Moviment ARPU, i sobre la vida i la mort martirial del seu fundador, a càrrec de Mn. Laurentino Gómez Montes, que desenvolupà la seva ponència: “Mn. Josep Lles Segarra, una Història d’Amor, d’Eucaristia i de Testimoniatge”.. 

Al matí del dia dotze, resat Laudes davant el Santíssim exposat, s’inicià la segona part de la ponència, tant interessant com la del dia anterior, glossant el conferenciant la forma d’anunciar “l’Amor de Jesús per a tots nosaltres”, a tots els homes, contemplant Crist en les nostres vides, sota el lema: “L’Eucaristia, font i expressió de testimoniatge”. 

La doble dissertació del P. José Cristo Rey García-Paredes, s’editarà en “CD” per facilitar-ne la difusió. 

Acabada la conferència, es visità, pels congressistes, de forma oficial, l’Ajuntament de Lleida, on varen ser rebuts i obsequiats per l’Alcalde, Sr. Àngel Ros, i el gabinet d’Alcaldia. 

El dia dotze, per la tarda, es traslladaren els congressistes a la Seu Vella de Lleida, la nostra emblemàtica catedral, on s’oficià la Santa Missa, concelebrada per set preveres, ja que s’uniren als visitants d’ARPU, el Vicari General, Mn. Joan R. Ezquerra, i el Jutge adjunt del Tribunal de la “Causa dels Màrtirs”, Mn. Joan Bisart. 

En acabar la celebració de la Santa Missa, s’oferí una documentada explicació sobre el monument a càrrec de la Sra. Núria Piqué, del Servei d’Informació Cultural de la Generalitat de Catalunya, visitant-se tot seguit el magnífic claustre incorporat al nostre monument. Seguidament, en el temps lliure, els congressistes es dedicaren a visitar la ciutat, traslladant-se en gran part a Sant Llorenç per visitar aquesta famosa parròquia, on foren atesos per Mn. Jesús Tarragona, Director del Departament de Patrimoni. 

Al llarg de les nits, els congressistes varen organitzar torns de vetlla davant el Santíssim exposat en l’oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Però com l’alegria no està renyida  amb la  devoció autèntica, la nit del dotze de setembre, es programà una “revetlla festiva”, sota la direcció del TOAR, amb actuacions musicals del “Grup d’Havaneres”, i el recital poètic de Ma. Cruz Nevot Pano, amb obres de Lope de Vega, Santa Teresa i Sant Joan de la Creu, entusiasmant els assistents.

Al següent dia, tretze de setembre, en la Santa Església Catedral de Lleida, com a cloenda del Congrés, la Santa Missa concelebrada pels sacerdots “congressistes” acompanyats de bona part del Cabildo Catedral i altres preveres lleidatans que s’uniren a l’Eucaristia, com a símbol de suport a “l’Adoració Eucarística”. Presidí la cerimònia, el nostre Bisbe-Administrador Apostòlic, Exm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas Viñals, el qual pronuncià l’homilia, glossant com a tema principal l’Adoració del Cos i la Sang del Senyor, el coneixement de la seva Paraula, i la participació dels fidels. 

Acabada la litúrgia, es procedí per Mn. Laurentino Gómez Montes, director nacional, a fer públic l’acord adoptat per la Junta Directiva del Moviment ARPU, en virtut del qual, s’estableix com a “Patrona del MOVIMENT ARPU”, de Lleida, a la Verge Blanca de l’Acadèmia, Patrona de la Diòcesi; en conseqüència es lliuraren sengles medalles d’Associats a aquest monument, a l’Exm. i Rvdm. Sr. Javier Salinas Viñals, Bisbe – Administrador Apostòlic, i a Mn. Joan R. Ezquerra Pociello, Vicari General. El públic assistent rubricà amb els seus aplaudiments aquests acords amb els quals finalitzà l’acte, que es clogué amb el cant de la Salve i el Virolai.